Mad Max: Fury Road

La més recent versió de la ja mítica Mad Max és una pel·lícula d’acció sense més pretensió que entretenir.

Com que han passat una pila d’anys, cal actualitzar d’alguna manera la franquícia. Potser és per això que en aquest film el protagonista no és Max, sinó el personatge que encarna una molt efectiva Charlize Theron.

Com no podia ser d’altra manera, el disseny de producció i els efectes visuals i de so són fantàstics. De l’argument podem dir que no només previsible sinó ple de clixès. I les interpretacions, limitades per un guió que prioritza l’espectacle formal, són simplement funcionals.

Perquè si busqueu diàlegs, mireu alguna altra cosa. Si a la trilogia original els diàlegs ja eren minsos (o així ho recordo), a Mad Max: Fury Road encara ho superen: la parella protagonista no gasta res en saliva. La Theron és un dels elements femenins que protagonitzen aquesta història postapocalíptica on, déu ser la inèrcia històrica, encara hi ha noies de físic espectacular entre les classes dominants. Això de trencar els esquemes masclistes és més difícil del que sembla.

Cartell promocional de la pel·lícula Mad Max: Fury Road (2015)
Mad Max: Fury Road. George Miller, 2015

Hi ha, això si, moments de tensió molt ben trobats a la primera part del film. A la que veus que no hi haurà més diàlegs, ni més profunditat de personatges, ni un rerefons de la història ja només queda gaudir, moderadament, de l’espectacle automobilístic, la violència, els desèrtics paisatges australians i el disseny de vestuari. Tot plegat, repetitiu.

Adient per a passar un refredat de manera entretinguda. Contraindicada per a fans de la Charlize Theron.

Salut i sort,
Ivan.

3 thoughts on “Mad Max: Fury Road

  1. (aclariment) El comentari anterior era una manera més aviat subtil de dir que és una pel·lícula més aviat ben valorada per la penya. Molt ben valorada. I una invitació a que comentessis les (possibles) coses que hi veuen, que no surten a la teva ressenya 🙂

    1. Per algú que no hagi vist els films que va protagonitzar Mel Gibson, aquest és un film espectacular. L’ambientació, l’escenografia, els efectes especials, tant els visuals com molt principalment els de so, els brutals escenaris naturals (i infogràfics), les escenes d’acció… tot és boníssim.

      I jo sóc un fan del gènere postapocalíptic. Em vaig empassar una bona colla de pel·lícules de sèrie B que es van aprofitar durant els vuitanta i noranta de tot el que Mad Max i els còmics de Metal Hurlant havien inventat.

      Però trenta anys més tard li demano al gènere i especialment al Peter Weir quelcom més. Un afegit, una novetat, un matís. Fury Road, per a mí, només és una actualització amb modernes tecnologies i amb més protagonisme femení, perquè el vent ha bufat i els temps han canviat, no sé si com va profetitzar Dylan. I a meitat pel·lícula, com que ja sabia el que em quedava per veure, em va deixar d’interessar.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s