Fora l’Exèrcit!

S’obre el Saló de la Infància i la Joventut sense presència ni de l’exèrcit ni de la policia. Ja sé que sóc raret, però no ho veig bé.

Els nens i nenes, pel que veig cada dia, en gaudeixen molt dels vehicles policials, d’escoltar sorolloses sirenes i veure uniformes. I a l’igual que molts adults, pateixen una estranya fascinació per les armes, especialment les de foc. Aquest delit pels soldats i policies es reflecteix també en el mercat de joguines i en la producció cultural industrial. Des d’Hazañas bélicas fins a PAW Patrol podem trobar exemples uniformats. I si en voleu de no uniformats, mireu qualsevol episodi de Tom & Jerry.

Jo també estic d’acord en inculcar els valors de la pau i la no violència a la canalla. I això vol dir, entre d’altres coses, explicar què és la violència, per què no l’hauriem de fer servir, i com és que fins ara ha estat el mètode més emprat per la humanitat per a resoldre conflictes. Per a rebutjar quelcom, primer cal valorar-ho, i per a valorar-ho bé cal conèixer allò del que es parla. És a dir, n’hem de parlar i ho hem de fer amb naturalitat.

Per què l’exèrcit i la policia espanyoles tenen mala fama al nostre país és quelcom que hauria de ser evident a qualsevol amb un mínim de coneixement de la Història del país. Però les esquerres haurien d’aprendre aquesta lliçó: la seguretat és massa important com per a deixar-la en mans de la dreta, i més concretament dels aficionats a les gestes heròiques de La Legión i la Wehrmacht, l’extrema dreta. Si les esquerres no s’involucren, la gestió de i el discurs sobre la policia i l’exèrcit seguiran en les mateixes mans de sempre. I això sabem ben bé on ens portarà.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

3 thoughts on “Fora l’Exèrcit!

  1. Em perdo molt amb la teva lògica. Molt, molt. Axioma: cal explicar què és la violència i per què no l’hauríem de fer servir. Conclusió: cal que l’exèrcit real i la policia real, amb opinions pròpies sobre què és la violència i qui i quan l’ha de fer servir, alliçoni la canalla sobre el seu punt de vista i com són de guais els gestors del monopoli de la violència legal.

    De veres que em perdo en algun punt entre l’axioma i la conclusió.

    1. L’exèrcit i la policia faran la seva feina de captació de personal, ens agradi o no. Si les esquerres volen influir en el missatge que emeten aquestes institucions, haurien d’aprofitar els instruments que hi ha a l’abast per a modular com es relacionen amb el jovent. Fer fora l’exèrcit i la policia del Saló té l’efecte de desentendre’s i deixar “que l’exèrcit real i la policia real, amb opinions pròpies sobre què és la violència i qui i quan l’ha de fer servir, alliçoni la canalla sobre el seu punt de vista i com són de guais els gestors del monopoli de la violència legal”.

      I apunto més lluny: si algun dia arribem a tenir un Estat propi, ens caldrà tenir exèrcit i policia. I ens caldran quadres polítics capaços de gestionar-los. Que en sàpiguen. No que tinguin boca per a parlar, que d’això n’hi ha molta. Que sàpiguen de seguretat, i nivell Pro. I l’actitud que detecto a les esquerres no va més enllà del “militars i policia, la mateixa porqueria”, amb la qual cosa qui hagi de nomenar un cap de seguretat ciutadana haurà de buscar entre els “nois macos” que han llegit còmics i novel·les de temàtica militar. Els de tota la vida, els que ja coneixem.

      Em penso que la meva lògica és claríssima. Una altra cosa és que no t’agradi el que dic.

      1. No Ivan, la teva lògica es composa d’uns quants salts en el buit, d’implícits que et semblen evidents per si mateixos, que impedeixen arribar de les premisses a les conclusions si no els expresses. Tret que afegeixis tots els supòsits implícits a l’argument no hi ha manera d’anar d’A a B.

        Frase a frase.
        “L’exèrcit i la policia faran la seva feina de captació de personal, ens agradi o no”. No hi van a captar sinó a construir una relació de confiança i complicitat i a fer-se els guais. La qüestió és si aquest objectiu és compatible amb algun tipus de política de seguretat d’esquerres i la (meva) resposta és que no. Qualsevol mena de política de seguretat d’esquerres possible descansa, per la banda dels clients, sobre la desconfiança activa amb els qui detenten el monopoli legal de la violència i, si s’arriba a gestionar activament, des de l’altra banda, amb l’establiment de mecanismes de control intern que garanteixin la subordinació de la inèrcia i la lògica de la institució a aquesta política.

        “Si les esquerres volen influir en el missatge que emeten aquestes institucions (…) aprofitar (…) per modular com es relacionen amb el jovent”. No hi ha mecanismes per modular el missatge d’aquestes institucions i això no és opinió. Suposo que no pensaràs que en els darrers 30 anys ets el primer que expressa aquest parer, tant des del govern municipal com des del propi Saló i el balanç de consecutius governs d’esquerres amb aquesta orientació a la vista està.

        “Fer fora l’exèrcit i la policia del Saló té l’efecte de desentendre’s i deixar (…) alliçoni la canalla sobre el seu punt de vista”. No. Té l’efecte d’aconseguir que fer que deixi d’alliçonar la canalla amb el seu punt de vista justament allí on hi ha molta canalla i després de molts anys de constatar la impossibilitat de condicionar a la pràctica de cap manera el missatge que emeten.

        “Si algun dia arribem a tenir un Estat propi, ens caldrà tenir exèrcit i policia”. Home, depèn. Ens caldrà una política de seguretat. Que això impliqui un exèrcit (en qualsevol sentit convencional del que s’entén per exèrcit) és tant opinable com que pots trobar documentades rabietes d’algun sector, diguem-ne militarista, de l’ANC amb algunes de les propostes de seguretat existents.

        “Qui hagi de nomenar un cap de seguretat ciutadana haurà de buscar entre els “nois macos” que han llegit còmics i novel·les de temàtica militar”. És clar que sí home!!! I qui hagi de nomenar un cap de serveis educatius haurà de buscar entre els qui duen tota la vida treballant en educació. I qui hagi de nomenar un cap d’indústria buscarà entre empollats en el tema o que els hi moli. Des de quan va així la política? No, es trien “nois macos” que han llegit còmics i novel·les de temàtica militar per fer-se els simpàtics amb una institució amb lògica pròpia, no perquè el Rafael Grasa o el Vicenç Fisas, per dir algú, no poguessin gestionar una política de seguretat d’esquerres i les institucions que les encarnen.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s