Altres vegades ja he publicat imatges de nevades. Avui toca mostrar el que no és una nevada.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

La humitat nocturna, ja sabeu, la rosada, quan la temperatura cau per sota dels zero graus centígrads es transforma en gebre. La segona meitat de la tardor és ben humida a l’àrea de Berna, molts dies la humitat arriba al 100% o nivells molt propers. És quan es veuen boires espectaculars, de l’estil de la crema de xampinyons, que amaguen els edificis que i tot el que no hi és ben a la vora d’un mateix. I quan això passa, la rosada és més abundant. Si a més la boira o els núvols baixos que l’acompanyen es mantenen durant bona part del dia, la gebrada esdevé molt més espectacular: l’absència de sol manté la temperatura baixa i el gel no es fon. I és quan el terra es manté cobert per aquest llençol blanc que vist des de mitja distància es pot confondre fàcilment amb la neu, però no ho és.

Ara ja ha nevat de debò. Hi té un avantatge clar respecte la gebrada: els nens poden jugar a tirar-te neu o amb el trineu, perquè la neu és molt més consistent i la capa blanca té moltíssim més espessor. I té un gran inconvenient, també: quan la capa superficial de neu desapareix, a sota queda una crosta de gel que tapa el sól per on camines, i la relliscada pot deixar-te séc. Les soles planes fan que caminar pel carrer sigui una experiència emocionant.

Salut i sort,
Ivan.