Unitat política

El tema del concert a les escoles segregades dóna molt de suc. I la seva discussió, encara més.

nens i nenes participant junts d’una classe

Tothom sap que dins del grup parlamentari de Junts pel SI hi ha opinions diverses respecte de les escoles segregades per sexe i el seu finançament públic. Senzillament, perquè 62 persones són massa per estar-hi completament d’acord sobre qualsevol tema, per simple i senzill que sigui. I si no em creieu, feu un volt per qualsevol reunió de comunitat de veïns.

Per tant, no entenc per què han de voler aparentar unitat. Trobo molt més honest que els diputats, què són escollits (segons la Llei) individualment, votin cadascú segons el seu propi criteri. Si al final tots han de votar el que digui el portaveu, ens podem estalviar 61 sous i cadires i només cal que la Marta Romeva vagi al Parlament i en qualsevol ple o comissió faci valer el seu vot qualificat. Igual que es fa a les juntes d’accionistes o consells d’administració.

L’argument que trobo a favor de la disciplina de vot és que permet mantenir la coherència ideològica respecte del programa electoral que han votat l’electors. Això està prou bé perquè a la pràctica la gent vota partits, tot i que ells venen candidats, líders que posen la cara als pósters. I teòricament, un votant del PP no vol que el seu vot acabi recolzant el dret a l’avortament, un de CDC no vol votar a favor de més AVEs i un de Podemos tampoc ho fa per a defensar els monopolis aeroportuaris. Els exemples potser no són els millors; culpa de la meva mala baba i la hipocresia dels partits.

El cas és que el mecanisme electoral posa l’èmfasi en els partits i no en els candidats. I a més, no estableix cap control sobre l’elecció dels candidats per part dels partits, ni sobre el govern democràtic dels partits. Coll d’ampolla democràtic què és imprescindible i urgent corregir.

Li veig dos avantatges a escollir directament candidats i no membres de llistes. El primer, que es responsabilitza directament el diputat de cadascuna de les seves accions. Allò que en anglès diuen accountability i que aquí en diem poder passar comptes. El segon, que pot augmentar la pluralitat ideològica al Parlament.

A Suïssa, després de dos-cents anys de democràcia semidirecta efectiva, han trobat un mecanisme que sembla complex, té tots els avantatges i és molt catxondo. Agarreu-vos.

Els partits presenten llistes amb diversos candidats. L’elector escull una qualsevol d’aquestes i la vota. Però pot esmenar-la. La manera d’esmenar-la és treure (ratllant el seu nom) un candidat, i substituir-lo per un altre (afegint, escrivint, lo el seu nom). Aquest nou candidat pot pertànyer a qualsevol altra candidatura, l’únic requeriment és que s’hagi presentat dins alguna candidatura.

Hi ha un límit: cal mantenir si més no un dels candidats originals de la llista. (Si no en volies cap, haver escollit una altra papereta!)

I hi ha un afegit: es pot donar doble vot a un candidat, escrivint el seu nom dues vegades. Doble, no triple ni més. O mantenint el seu nom i escrivint-lo. El que compta és que només es pot emetre el nombre de vots (a candidats) que li pertoca al cantó de l’elector.

A cada cantó hi ha un nombre d’escons en joc, que coincideix amb el nombre de vots que emet l’elector i que és proporcional a la població del cantó. Aquest és el mecanisme electoral pel Nationalrat, l’equivalent al Congreso. Hi ha una segona càmera, equivalent al Senado, on tots els cantons tenen dos representants; excepte els mig cantons, que en tenen només un.

I el del concert per a les escoles segregades? La veritat és que no li veig tant de suc: voto en contra. Nens i nenes han d’anar junts a escola. Els hi han d’explicar el mateix. Han de tenir les mateixes oportunitats. Han de ser igualment ciutadans. I qui vulgui que la seva filla o el seu fill siguin diferents, que ho faci però no amb l’ajut del diner dels altres.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

2 thoughts on “Unitat política

    1. Quan el parlament d’un cantó decideix que representa dues comunitats separades que necessiten representació política separada cadascuna d’elles aleshores hi ha un mecanisme d’escissió. Són Halbkantone o semicantons perquè només tenen un representant i no dos a la cambra dels cantons (per a no trencar equilibris).

      L’exemple que sempre t’expliquen és Appenzell, que es va separar en dos per les guerres de religió fa una pila d’anys. Unterwalden era un cantó històric que agrupava dues comunitats. I l’antic cantó de Basel juntava una ciutat amb un territori agrícola amb el que no tenia res en comú (vaja, com l’àrea metropolitana i la resta de Catalunya!).

      La llista de cantons és a la Viquipèdia.

      La única excepció és Jura. Quan es va escindir de Bern va ser perquè l’antic Bern era “massa gran” i un referèndum (1979) a tot Suïssa va atorgar-li el rang de Kanton per raons demogràfiques.

      L’explicació que dóna el govern federal la pots trobar a swissinfo.ch.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s