Procés en moment confús

Després d’un munt de manifestacions, declaracions, enquestes, campanyes mediàtiques, campanyes a les xarxes socials, i pregàries de l’Esglèsia Catòlica, les eleccions al Parlament van clarificar la situació. Ara ja sabem quin suport popular té cada opció política.

I els que volgueu discutir el tema de les coalicions que s’han presentat, demaneu-li raons als que van decidir aquests agrupaments i no d’altres.

  • Els que volen la independència de Catalunya ja saben que la meitat del país no está por la labor.
  • Els que volen quedar-se a Espanya ja saben que l’altra meitat del país si que vol fotre el camp.
  • I la tants cops invocada majoria silenciosa s’ha quedat en menys d’una cinquena part de l’electorat a la que tant se li fot què passi. Voler adscriure a qualsevol bàndol els que voluntàriament s’han abstingut em sembla infantil tirant a idiota.

Qualsevol persona amb dos dits de seny entén que en aquesta situació cal negociar.

El problema és que tots dos bàndols han declarat què no hi ha res a negociar amb l’altre bàndol. Em ve al cap la resposta del general Mola1 quan Martínez Barrio va voler negociar durant la nit del 19 de juliol del 36:

“Ustedes tienen sus masas y yo tengo las mías. Si yo acordase con usted una transacción habríamos los dos traicionado a nuestros ideales y a nuestros hombres. Mereceríamos ambos que nos arrastrasen.”

Fa poc més de cent anys estariem en un escenari pre-bèlic. Afortunadament, els temps han canviat i no tot ha empitjorat.

Tampoc no ajuda, és clar, que estiguem en campanya electoral de facto al parlament espanyol. Les rectificacions, si algú està disposat a fer-les, es posposen fins a saber el resultat de las generales.

De moment el procés continua estancat. El suport popular s’ha demostrat massiu però no de manera incontestable. I la primera acció després de les eleccions ha estat el gest d’aprovar una altra declaració simbòlica dient que s’engega el procés.

Això ja comença a semblar la selecció catalana de futbol, que es va cansar de jugar amistosos.

La part substancial de la situació, a parer meu, és aquesta. I coincideix amb el resum que la revista Time publica pels seus lectors.

El partit que no és gens amistós és l’elecció del President. Opino que la CUP serà coherent i forçarà el canvi. A diferència del que pensa Francesc-Marc Álvaro, penso que això reforçarà la llista de Junts pel Si i el moviment independentista, ja que ajudarà a treures d’enmig la cantinela que tot és un invent del Mas per tapar el del tres per cent (què és un tema importantíssim i que cal atacar i resoldre sense ambigüitats). I en contra del que preveu l’Enric Juliana trobo que a la llista hi ha prou figures com per donar un lideratge convincent als votants de centre.

Consideració final: per a aprovar una proposta de nou Estatut calen dos terços dels vots del Parlament. Ara mateix la majoria independentista no els té. I si, la llei diu el que diu i no diu res d’aprovar projectes de noves constitucions. Però precisament estem on estem perquè estem cansats dels que cumpleixen la lletra de la llei però no el seu esperit. Entre d’altres coses.

Salut i sort,
Ivan.


  1. Antony Beevor: La guerra civil española. Crítica, Barcelona, 2005, pàg. 91. Citant Burnett Bolloten: La Revolución española, Grijalbo, Barcelona, 1980, pàg. 37. 
Advertisements

5 thoughts on “Procés en moment confús

  1. Molt d’acord, llevat que no confio que CDC entengui i accepti a temps que Mas no serà president ni ara, ni tan sols repetint les eleccions. Potser amb els resultats del 20-D se’n comencen a fer al càrrec però, sincerament, ho dubto. No tenen costum que el servei els faci empassar gripaus i els ve molt de nou.

    Només un apunt sobre la consideració final. Aquí.

    PS. Qui ens ho havia de dir que qui sortiria guanyant del coi de llista unitària del president seria Esquerra, oi?

    1. Gràcies per l’apunt, que és molt interessant des del punt de vista legal.
      Però, continuu pensant que per a que la revolució surti bé es necessita molt més suport. El problema no és que no arribin als dos terços dels escons: és que no han rebut prou vots per a guanyar-los. No sé si m’explico.

      Sobre l’arrogància de CDC (d’això en parla el Juliana) estic també molt d’acord. Quan van decidir convocar les eleccions a gairebé un any vista vaig donar per suposat (error meu!) que Mas aprofitaria aquest temps per a netejar la casa o fins i tot canviar de pis. No ho ha fet i ara ho paga ell, CDC i el Romeva que ha d’aguantar als debats el constant i merescut bombardeig 3% de l’Arrimadas i les invitacions a anunciar futures hipotètiques dimissions de l’Iceta.

      Això els passa per no mirar els anuncis de cosmètica: abans de maquillar-se cal haver-se netejat bé. Ho sap (gairebé) tothom.

  2. Hay minoría silenciosa. Que no votes y te cuenten es flipante. Pongamos que una persona asume que un día le pegaran un tiro y le da igual quien, asume el tiro y sigue haciendo su vida.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s