The Joy of Easy Listening Music

Si un músic professional et diu que ha disfrutat veient un documental sobre música, deixa’t d’històries i corre a buscar-lo i mirar-lo.

I més si el documental és de la BBC, que en sap molt de música i de documentals. Us recomano especialment una sèrie que vaig conèixer pensant què era d’ells però que en realitat és un producte d’Eagle Rock Entertainment que la BBC emet: Classic Albums. Alguns que m’han posat gallina de piel són els dedicats a Wish You Were Here, A Night at the Opera o The Joshua Tree.

Però tornem al tema del documental: la música easy listening o com es deia a Espanya, música ligera. Categoria que ha anat mutant en la formulació i en la denominació, igual que d’altres géneres. En el documental apareix com a figura de referència Richard Carpenter, que es queixa amargament del tracte que van rebre dels executius de les discogràfiques a partir dels 70 i també de l’actitud de la crítica envers aquest génere. Per alguna raó, aquesta música composada per a ser plaent, no molestar, accedir a grans mercats i assolir un gran èxit comercial, no era prou prestigiosa.

I aquí apareix una reflexió que sempre m’he fet. Què fa una obra més respectable que una altra? Tots podem dir (i diem, no callem!) que tal músic o estil el preferim a un altre, o que tal o pasqual és una caca. Però mai no he entés que es critiqui grups com per exemple Supertramp o els Backstreet Boys “perquè estan dissenyats per a tenir èxit i no tenen res més al darrera”.

Crec que hi ha una gran dosi d’hipocresia al voltant de l’èxit i el guany de diners. Es veu molt clarament a la Literatura, cada Sant Jordi algú es queixa de l’èxit dels llibres escrits per famosos, dels llibres de cuina, etc., com si calgués una llicència d’escriptor per a pertànyer a la secta dels autoritzats.

Tampoc no entenc, ara que estic en mode escriptura torrencial, els que s’ofenen quan dius que l’artista o l’estil que a ells els agrada a tu et sembla una caca. Però això si que ho deixo per un altre dia.

Jo vaig crèixer a una casa on hi havia un munt de cassettes (els joves: aneu a la Viquipèdia) de Ray Coniff, Henry Mancini, Ray Barretto i Bert Kaempfert. En vaig acabar fins la punta del barret, en part perquè era la música del pare i jo buscava alguna cosa que sonés prou fort per a fotre-li els pèls de punta.

Però més endavant vaig gaudir i molt de gent com Santana, els mateixos SupertrampHerb Alpert, Camel, The Eagles o Lighthouse Family, que s’han mogut en registres diferents però amb actituds equiparables. I he apreciat a Mancini i companyia.

I per fi parlo, vuit paràgrafs més tard, del documental en concret. Una delícia. De Percy Faith a Lighthouse Family passant per Engelbert Humperdinck o Richard Clayderman, veiem un munt de músics que es preocupaven per atendre les necessitats d’oci musical d’aquella població que no volia amoïnar-se per allò que si preocupava a Bob Dylan, The Rolling Stones o Led Zeppelin. Veiem estètiques clàssiques que defugen la moda imperant però que abracen la moda de la comoditat i el conformisme. I veiem també un enorme esforç en no voler trobar nous camins, sinó fòrmules per a revisar amb èxit allò que d’altres han creat per vies innovadores.

Adient pels que no els fa res no entendre i gaudeixen del què hi ha. Contraindicat pels dogmàtics dels estils i les categories.

Salut i sort,
Ivan.

Advertisements

2 thoughts on “The Joy of Easy Listening Music

  1. Hay prejuicios yo nunca entré en el rock catalan de los noventa, entre mis amigos todo era sónic youth nick cave pixies the Cure lou Reed …. lo español o catalan se veía muy rancio. Ahora les digo que voy a concierto de Moncho y flipan. Moncho me parece el mejor cantante pero hay que verlo directo lleva grandes músicos.

  2. Libros y literatura no son sinónimos. El 23 abril es día del libro. Luego hay literatura mejor y peor eso ya es difícil de clasificacar cada uno tiene sus criterios, a mi Feliu Formosa me parece mucho mejor que Rahola, pero Rahola hizo literatura. Es largo de debatir.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s