Un manual pràctic per a interpretar els gestos no verbals dels que ens envolten.

L’australià Allan Pease i la seva dona Barbara s’han fet un fart de vendre llibres i fer consultoria de temes al voltant de la venda, la persuasió i l’entendre els altres. Unes vegades amb un enfocament més orientat al món dels negocis, d’altres d’una manera més comercial i accessible al gran públic com quan parlen sobre les diferències de comportament entre homes i dones.

Aquest volum és força interessant si el prens com el que és: una guia d’orientació per a veure en els altres allò que no diuen. Però no és un traductor de gestos, per entendre’ns. Evidentment, no serveix de res sense conèixer el context: diferències culturals, limitacions físiques, estat de salut de l’individu, etc. Però si serveix per a reconèixer diferents gestos típics.

El llibre els explica individualment però alhora adverteix que s’han de considerar sempre en context, dins del repertori de llenguatge corporal que està desplegant la persona, i que en ocasions pot ser contradictori. Aquesta part és molt interessant, tant quan confirma la sabiduria popular i l’experiència pròpia com quan afegeix gestos que fins ara semblaven totalment innocents.

En canvi, The Definitive Book of Body Language no m’ha convençut tant quan ha defensat el recíproc: que adoptant determinades postures, o fent que el nostre interlocutor canvii la seva gesticulació, podem canviar el nostre estat d’ànim o la seva actitud envers nosaltres. Simplement no ho veig prou clar. Però com passava amb la tònica, igual és que no ho he provat prou.

Els Pease recolzen la seva exposició amb un munt de referències de treballs en psicologia, biologia o etologia, però només llistades a l’engrós al final del volum, no pas citant pàgines concretes per a recolzar afirmacions concretes. Tot i així m’ha semblat força seriós, res sospitós de pertànyer al génere d’autoajuda esotèrica.

La lectura de The Definitive Book of Body Language és fàcil i amena; i fins i tot força divertida quan posa exemples de la família reial britànica o de polítics generalment nordamericans.

Adient per a curiosos i personal de ment lògica que no s’explica perquè la gent no fa el que diu ni fa cas del que li diuen. Contraindicat per a creacionistes.

Salut i sort,
Ivan.