No he seguit al detall la campanya electoral a Andalusia, però pel que m’han comentat amics i el que he llegit per twitter, ha estat més o menys el de sempre.
Sobre els resultats, apunto algunes opinons per obrir el debat.
- Una vegada més, els electors han perdonat els pecats de corrupció de PP i PSOE. Després de tot el soroll que s’havia aixecat amb el 15M, per a mi aquesta és la dada més rellevant. Potser és que el 15M era un fenomen local madrileny?
- Ni PP ni PSOE necessiten presentar candidats notables per assolir resultats acceptables.Els dos candidats a la presidència de la Junta han arribat on són gràcies a la gent que està imputada o molt qüestionada. Els mateixos que van escollir a altres col·laboradors que presumptament van cometre delictes. Els mateixos que no es van enterar de res i no els consta res. La bossa de vots socialista es manté estable; i la popular, tot i la patacada, també. I cap candidat no ha demostrat un nivell d’argumentació, de propostes, de lideratge… Cap nivell, vaja. On hi ha patró no mana mariner, i ja veiem amb quins patrons ens conformem. Avisats estem que potser no ens portaran a bon port.
- Sense subvencions ni el mateix nivell de presència mediàtica que els partits tradicionals, els nous actors Podemos i Ciudadanos assoleixen resultats significatius. Queda pendent saber si és un vot (principalment) convençut o si respon (majoritàriament) al desig de tocar els nassos a PP-PSOE, però en qualsevol cas han superat el que era tradicional primer pas d’assolir resultats significatius, com havien fet els mateixos Ciutadans a Catalunya o UPyD arreu d’Espanya.
- Rosa Díaz ha vist com Albert Rivera s’ha menjat el seu formatge. A UPyD no li ha quedat cap nínxol de mercat un cop ha sorgit una altra força pol·lítica amb ambigüetats esquerra-dreta, més demagògia encara que ells i sense cap Toni Cantó que cantés. Això últim, de moment. No li veig gaire futur a UPyD.
- Tant poc futur com li veig a IU. Els andalusos s’han preguntat per a què serveix votar-los i no han trobat resposta. Alberto Garzón potser ha arribat massa tard.
No crec que aquests resultats es puguin extrapolar directament a la resta d’Espanya, que té comunitats on la realitat social és molt diferent de l’andalusa i on l’escenari polític i els bagatges econòmico-polítics dels partits són ben diferents. I més en contexts electorals locals com el de les properes eleccions al maig. Però si crec que hi ha un mar de fons comú.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!