Ni de lluny hi ha a Bern la proporció de motos/habitant que hi ha a Barcelona.

Primer, per una simple qüestió geogràfica. L’extensió de l’àrea urbana de Barcelona i de Berna és molt diferent. Però sobretot perquè aquí la combinació bicicleta i transport públic és fiable. Autobusos i tramvies són puntuals (i per tant, la durada dels trajectes, previsibles) i els conductors de vehicles motoritzats respecten els drets a la circulació i la salut dels ciclistes.

Això fa que aquí la moto es vegi més com un objecte d’oci més que no pas com un vehicle per anar d’un lloc a un altre. I crec que això explica com és el mercat de motos. El 80% llarg de les que veig pel carrer es poden dividir en tres grups: Vespes, Harley Davidsons i vintage. Màquines més per lluir que no pas per a fer servir, que també.

I per últim, és clar, hi ha el fet que encara que a tot arreu li diem hivern, no arreu és el mateix.

La propietària d’aquesta preciosa Vespa és una de les monitores de la llar d’infants on va l’Alba (si, la construcció de fusta i el pati que s’intueixen al fons) i que els dies que neva més del normal, fa cap a la feina en bus en lloc de fer servir la moto.

Salut i sort,
Ivan.