Crec que paga la pena comentar-ho, abans que ho oblidi.
Com us ho dic. Existeix.
Encara no ho he provat, no em fa pinta de ser del meu gust, què jo sóc de la xocolata ben negra, però m’ha agradat veure’l amb aquesta denominació quant a Suïssa el més normal hagués estat etiquetar-lo a la francesa.
Salut i sort,
Ivan.
Mmmmm
S’ha de tastar!
Per Bern no ho sé, però per la zona de Basel era molt difícil veure “crème bruleé” a les cartes de postres, sempre hi trobaves “crème catalane” o “crema catalana”. Jo crec que era per evitar la denominació francesa, perquè el que et menjaves era crème bruleé encara que ells et diguessin que no.
Oh my God. Com se m’havia pogut passat per alt aquesta entrada de Bloc. A la propera visita a Bcn baixeu-me’n una rajola!! por Tutatis!
Lo bloc 
Digues la teva!