Alarmisme

El pati està molt esvalotat i fins ara, sense justificació. Però l’estat espanyol s’ha posat en DEFCON 3 i clar, això espanta.

On s’ha vist un Consejo de Estado reunint-se un diumenge? Un òrgan consultiu que teòricament ha de fer una reflexió pausada sobre els temes de govern, que complementi la visió de l’Executiu, per definició, no hauria de precipitar-se, ni de convocar-se a corre-cuita a menys que hagués una emergència.

I segons diu la premsa, també ha estat el primer cop que el ple del Tribunal Constitucional es reuneix a deshora. Enteneu-me, què ja està bé que el sistema judicial s’afanyi i s’esforci per treures de sobre tots els temes pendents que arrossega, però no sé si aquest és un bon exemple.

I el Gobierno, reunint-se d’urgència en diumenge? No hem patit cap gran catàstrofe, els aconteixements que desencadena el decret de la consulta són a setmanes vista… Calia fer-ho tot a corre-cuita?

Només calia si el que es vol és donar la impressió d’estar responent a un desafío i no a l’aprobació d’una llei (amb la que es pot estar d’acord o no) per part d’un parlament autònom. Qui és que està alimentant l’alarmisme i la crispació? Amb quins gestos?

Per l’altre bàndol, també s’hauria de ser més curós amb el discurs. El Tribunal Constitucional no ha tombat la llei de consultes: ha admès a tràmit el recurs per tombar-la. Això, siguem realistes, era previsible i lògic, perquè en el mateix Consell de Garanties Estatutàries ja va haver divisió a l’hora de valorar-la. Com que el calendari és el que és i la llei de consultes no s’ha aprovat fins ara, la cauterització de la llei porta que la data de la consulta se’n vagi en orris. Però de moment la consulta està en stand-by, i amb possibilitat que el decret d’aquesta pregunta concreta també sigui il·legal. La consulta pactada en la data pactada si que fa molta pinta que serà inviable.

Que el bàndol independentista no busqui un pacte, ho entenc tot i que crec que és dolent; que no el busqui el bàndol unionista, des de la bona fe en las miras de Estado y no partidistas, no s’entén gens.

Comentaris formals que són rellevants per tots els que creuen que la repercusió internacional és important i que fan difusió de les portades de mitjans internacionals. I també per aquells que estem convençuts que per estar legitimats per trencar lligams a la brava, primer has d’haver-te legitimat, carregat de raons, fent servir tots els recursos polítics i legals possibles.

Salut i sort,
Ivan.

3 respostes a «Alarmisme»

  1. Dóna per comentar unes quantes cosetes, potser massa, excedeixen un comentari. Hi ha una pila d’implícits o coses dites a mitges amb els que potser no estic d’acord però que com que són implícits fan de mal confrontar. Potser podries estirar el post. O fer-ne un altre.

    En forma de titulars.

    – L’Estat (o el bàndol unionista, per dir-ho amb els teus termes) busca explícitament alimentar l’alarmisme i la crispació. Espantar per dir-ho fàcil. Qui ha dit què no? Intimidar. Això sí que és previsible i lògic, no sembla ni noticiable. És un efecte obertament buscat. És una crisi d’Estat, home, no t’ho prenguis a broma!

    – L’altre bàndol no té problemes amb el discurs. Si fos el discurs rai. Té problemes d’homogeneïtat de plantejaments en la coalició què governa. No només d’Unió amb Convergència. Tots pressuposem que Unió no està molt per la feina de la confrontació amb l’Estat però no són pas ells sols. Són gent d’ordre, nebots d’en Cambó, formats com a polítics per a la gestió. N’hi ha molts que no porten gens bé contradir les elits de que formen part.

    – Del que diu el professor aquest de Dret Constitucional. Sembla que jo em conegui millor la sentència Ibarretxe que ell. El que va fer la sentència va ser dir, això és un referèndum i no una consulta perquè el que diferencia una cosa de l’altra és això, això i allò altre. I tots aquests considerants són els que hi ha afegits a la llei. Tots ells. Què el TC es petarà el que li convingui. Ben segur. Però ho farà contradint la seva pròpia doctrina! O polint-la.

    – I arribes al final amb un pacte. Aquí ja m’he perdut. Sí, ja sé que et surt de dins però no veig a tomb de què ve. La gent no pacta si no hi ha res a pactar. La única cosa que és innegociable per part de l’Estat és que la pertinença de Catalunya a Espanya no és objecte de debat i que no hi ha res a parlar sobre el tema. Exactament què és el que veuries possible pactar?

    En parlem.

    1. L’article que vaig començar a escriure comparava la reacció molt més pausada de Zapatero davant d’Ibarretxe amb l’actitud marcial i esvalotada de Rajoy. Com que no trobava fàcilment referències i no tenia ganes d’allargar-ho, vaig canviar el redactat i es veu què ha perdut claredat. Llàstima.

      Si, és una crisi d’Estat, però es pot reaccionar de moltes maneres. Especialment, si saps que tens cartes guanyadores i creus que tens la raó. Ah…!

      Gràcies per l’enllaç a l’article sobre el Santi Vila.

      D’acord en el que dius de la sentència del TC sobre el Pla Ibarretxe, però si un catedràtic de dret constitucional s’atreveix a publicar això, alguna base hi haurà. El Dret, com la Psicologia, la Fotografia o la Història, es basa en el que Obi-Wan va anomenar “un cert punt de vista”. No són Matemàtiques, vaja.

      El pacte, segons la meva concepció de la política democràtica, és la conclusió de qualsevol debat polític. Uns i altres ens acabem posant d’acord en que una llei s’aprova després d’haver arribat a un acord, una llei s’aprova i tots l’accepten, … Al final, caldrà posar-se d’acord en qui paga el manteniment del Castell del Bruc i qui recapta els impostos. No és qüestió que et facin dues inspeccions d’hisenda, oi?

      Salut!

    2. I una altra cosa: també cal dir què fins ahir, cap actuació de la Generalitat ni cap dels partits pro consulta podien qualificar-se d’il·legals. Si la llei de consultes no és legal, qui ho ha de dir és precisament el TC i per tant encara s’està avaluant la seva legalitat; i la legalitat del decret penja de la de la llei.
      Per tant, si ens creiem la separació de poders i la honestedat de les institucions, les crides a que Mas torni a la legalitat són fora de lloc.
      I si l’aprovació de la comissió de control és il·legal, no és Alicia Sánchez Camacho qui ho pugui dir, sinó un tribunal.
      Si s’han de seguir les normes, seguim-les tots. Oi?

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: