El pati està molt esvalotat i fins ara, sense justificació. Però l’estat espanyol s’ha posat en DEFCON 3 i clar, això espanta.
On s’ha vist un Consejo de Estado reunint-se un diumenge? Un òrgan consultiu que teòricament ha de fer una reflexió pausada sobre els temes de govern, que complementi la visió de l’Executiu, per definició, no hauria de precipitar-se, ni de convocar-se a corre-cuita a menys que hagués una emergència.
I segons diu la premsa, també ha estat el primer cop que el ple del Tribunal Constitucional es reuneix a deshora. Enteneu-me, què ja està bé que el sistema judicial s’afanyi i s’esforci per treures de sobre tots els temes pendents que arrossega, però no sé si aquest és un bon exemple.
I el Gobierno, reunint-se d’urgència en diumenge? No hem patit cap gran catàstrofe, els aconteixements que desencadena el decret de la consulta són a setmanes vista… Calia fer-ho tot a corre-cuita?
Només calia si el que es vol és donar la impressió d’estar responent a un desafío i no a l’aprobació d’una llei (amb la que es pot estar d’acord o no) per part d’un parlament autònom. Qui és que està alimentant l’alarmisme i la crispació? Amb quins gestos?
Per l’altre bàndol, també s’hauria de ser més curós amb el discurs. El Tribunal Constitucional no ha tombat la llei de consultes: ha admès a tràmit el recurs per tombar-la. Això, siguem realistes, era previsible i lògic, perquè en el mateix Consell de Garanties Estatutàries ja va haver divisió a l’hora de valorar-la. Com que el calendari és el que és i la llei de consultes no s’ha aprovat fins ara, la cauterització de la llei porta que la data de la consulta se’n vagi en orris. Però de moment la consulta està en stand-by, i amb possibilitat que el decret d’aquesta pregunta concreta també sigui il·legal. La consulta pactada en la data pactada si que fa molta pinta que serà inviable.
Que el bàndol independentista no busqui un pacte, ho entenc tot i que crec que és dolent; que no el busqui el bàndol unionista, des de la bona fe en las miras de Estado y no partidistas, no s’entén gens.
Comentaris formals que són rellevants per tots els que creuen que la repercusió internacional és important i que fan difusió de les portades de mitjans internacionals. I també per aquells que estem convençuts que per estar legitimats per trencar lligams a la brava, primer has d’haver-te legitimat, carregat de raons, fent servir tots els recursos polítics i legals possibles.
Salut i sort,
Ivan.
Digues la teva!