El primer d’agost els suïssos celebren la seva festa nacional.

No són gaire originals, la veritat. Resulta que celebren la seva independència. Però, si llegiu l’entrada de la viquipèdia sobre la Història de Suïssa, descobrireu diverses dates en les que els suïssos es varen independitzar.

La darrera va ser el 1.814, després de l’ocupació francesa, però els suïssos no li fan gaire cas perquè consideren que el periode francès va ser un accident temporal.

Molt abans els cantons que formen la Confederació Helvètica van formar part de l’Imperi Carolingi. Un petit país muntanyós a la vora de l’imperi de Carlemany i què, per les voltes de la Història, va veure com els seus caps deixaven d’estar d’acord amb Sa Majestat…

Hi ha una escena mítica a la historiografia helvètica què és el Jurament de Grütli, on alguns cabdills es determinaven a aliar-se per mantenir-se ferms en la seva independència envers la corona. Això va ser el 1.307 (coetani per tant de la llegenda de Guillem Tell) i és el què es celebrava com a festa nacional abans.

Les discrepàncies es van acabar resolent a la manera tradicional: guerra. I el Tractat de Basilea del 1.499 (gairebé dos segles més tard) va significar la independència de facto, reconeixent una entitat legal a l’altra banda de la taula.

No seria però fins la Pau de Westfalia (1.648, altres dos segles d’espera) que aquesta independència va ser de iure. Per cert, uns altres comtats van passar també per un llarg procés en que tenien una independència no reconeguda…

I què és el què celebren, doncs, els suïssos? Res d’això! Resulta que a començaments d’agost del 1.291, abans d’aquell jurament mític, va haver un pacte d’aliança defensiva i jurídica entre els homes lliures de tres valls. És el que ara s’anomena la Confederació dels Tres Cantons, i que no es va descobrir fins que al segle XVIII van localitzar el document, que s’havia perdut; i des de finals del segle XIX s’ha incorporat com a part del pacte federal.

I és això el què commemoren els suïssos: la seva voluntat de ser lliures i independents. Cap batalla concreta, cap victòria, cap naixement… Simplement, què els dóna la gana de ser suïssos.

Salut i sort,
Ivan.