El lloc on vivim és un poblet a la vora d’una ciutat. Tots el carrers de doble direcció, amb molt poques excepcions,  i molt poc trànsit. Cap carrer amb més de dos carrils. Aquest és el context.

En els carrers principals no deixes de veure les indicacions de velocitat màxima, 40 km/h, que tothom respecta. Naturalment, quan l’autobús s’atura just al teu davant, t’has d’esperar fins què acabin els de davant. O quan hi ha algú descarregant, cosa què passa amb força freqüència, o qui va davant teu és un tractor d’alguna de les granges del poble. Puc comptar amb els dits d’una mà els cops què he sentit un clàxon. En definitiva, que la majoria de cops vaig en tercera.

Però, el factor què més et pot ralentitzar quan condueixes per aquí és l’hora d’entrada (7:30) o sortida (16:00) de l’escola.  Els carrers s’omplen de bicicletes què amb més o menys traça i velocitat molt reduïda transporten la canalla i els adolescents fins allà on hagin d’anar: el cau on fan esport, casa seva, on sigui. Ningú no s’esvera i tothom redueix marxes, velocitat i adrenalina. A l’hora de sortida de les oficines i que coincideix amb el tancament de la majoria de comerços (17:00) acostuma a haver embussos a les vies què comuniquen amb la ciutat. Allò què els de Catalunya Ràdio anomenen circulació poc fluïda, què estem parlant sempre de carrers amb semàfors.

A la que surts dels carrers principals el més habitual és trobar-te amb una cara de nen pintada al terra.  Vol dir què en aquell carrer hi viuen criatures i què potser te’ls trobaràs jugant o creuant el carrer segons el seu particular, no anunciat i molt prioritari criteri. Traduit: posa segona i no facis el brètol. I fer el brètol és un concepte molt ampli i molt mal vist a Suïssa.

Però el millor de tot és el què no hi ha: motos chicharrillas.

Salut i sort,
Ivan.