El Brossa hagués dit què això és un poema visual, jo ho veig com una metàfora dels temps què corren, en que un munt de fantasies cauen i queden com les parets interiors d’aquella exposició, nues i sense explicació possible per als què entraven a buscar respostes.

Al costat dues noies miraven un mapa buscant on anar-hi, tant de bo les porti a bon termini.

Salut i sort,
Ivan.