El País publica un article mostrant un altre de tants disbarats immobiliaris però també urbanístics, a L’Aldea.

Ho podem plantejar de moltes maneres, però al final hi ha les persones què prenen decisions. I què es troben enmig de dues potències enfrontades. Per una banda, la feblesa d’un ajuntament què vol fer coses però no disposa de recursos propis amb què financiar-ho; i en molts casos, febleses humanes en forma de cobdicia o manca d’escrúpols. Per l’altra banda, la força del guany immediat i el poder fer alguna cosa.

El resultat és un munt de cases deshabitades, incomplertes, maleïdes, deixades només pels fantasmes. Quan van començar a aixecar-se ja ens demanàvem qui voldria anar a viure allà. Suposo què no èrem els únics, però alguns van creure què un munt de gent voldria i podria fer-ho i en pagaria un bon preu.

I a banda del mal urbanístic i ecològic, la repercusió social dels impagaments i del col·lapse del mercat immobiliari a tota la zona. Per no parlar d’altres tragèdies, desnonaments què tampoc no serviran per tapar aquests forats.

Fantasmes.

Salut i sort,
Ivan.