El paissatge lingüístic suís és complexe. Conviuen diferents idiomes què són majoritaris a diferents llocs del país, en situació sempre de desigualtat. Hi ha llocs on predomina el francès, altres on l’alemany, a un únic cantó es parla l’italià i a algunes contrades molt poca gent encara s’expressa en romanx.

Avui parlaré de la versió suïssa de l’alemany. Què és com parlar del manacorí, el rapitenc o allò què parlen a Pedralbes en la intimidad respecte del català. Una variant dialectal què es parla de manera comuna però què no s’ensenya a l’escola i no s’escriu. Però què si vas a comprar el pa o passes un cap de setmana amb una família d’allí, et convé entendre.

El problemà què té el suïs alemany és què es diu alemany. I per tant, tots els què han invertit un munt d’anys en aprendre l’alemany estàndar es queixen amargament què tant d’esforç els serveix de ben poc, perquè aquí canvien els números, les salutacions, fan servir algunes paraules (d’ús molt comú) diferents, etc.

Ho entenc perfectament. Recordo com li havia de demanar tres o quatre cops a la meva amiga Belén (què venia de la Vera, d’Extremadura) que em repetís algunes coses què deia perquè no l’entenia. El seu espanyol. I la millor anècdota me la va comentar un anglès què portava molt de temps aprenent espanyol perquè passava moltes temporades a Espanya tant per feina com per turisme. Estava a un bar a un poble de l’interior de la província de Málaga, i no entenia el què li deia el cambrer. Fixeu-vos si va pujar-se per les parets què va acabar trucant el seu professor d’espanyol, què era castellà, i li va demanar què li traduís el què deia el cambrer, a qui li va passar el telèfon. Tampoc no el va entendre. I estem parlant només de diferents accents.

I també es queixen molts extrangers que han vingut a Suïssa i els dol haver d’aprendre el suís alemany i l’alemany oficial. Doble esforç. Però clar, si has de llegir (per exemple, la premsa) o vols entendre què diuen a la tele, necessites l’alemany estàndar. I si vols entendre el què li diuen les iaies a la teva filla quan se la creuen pel carrer, necessites el suís. O entendre quants diners has de pagar-li al cambrer, o lligar, o entendre què parla la teva filla amb aquell altre nen.

Doncs mireu, trobo què si, què tot seria molt més fàcil i simple si tots parlèssim una única llengua i ens poguessim estalviar temps, maldecaps, i diners en aprendre altres idiomes. Però també ens perdriem coses divertidíssimes què ens aporten molta riquesa.

Però sabeu què us dic? Què tots aquests es poden fotre les seves queixes a la butxaca. Si demanes de jugar un partit de bàsquet, és perquè estàs disposat a jugar amb les mans. Què a tu t’agrada jugar amb els peus? Ves-te’n a buscar una colla què organitzi un partit de futbol. A Suïssa han montat un joc i tots ells respecten les regles, per complicades, incòmodes i costoses què siguin. Si vols jugar, ja saps el què et toca.

A Youtube podeu trobar un munt de videos sobre diferències entre les varietats suïssa i estàndar de l’alemany, si esteu interessats.

I per cert, què una cosa molt semblant passa a Àustria i a d’altres contrades, on el dialecte d’ús comú és força diferent de la llengua culta oficial.

Salut i sort,
Ivan.