És una pel·lícula de misteri, tot i que no hi ha ni robatoris ni assassinats. O sí?

És també un relat romàntic, una història d’época, i un film molt ben interpretat. Però sobre tot, és un guió mil·limètricament ajustat. Un plaer pel paladar. Naturalment, no penso descobrir-vos res de la trama. Si esteu interessats, llegiu què diu la Wikipedia. Només us dic que la trama va canviant subtilment durant tot el film, de manera que tot i que segueixes la narració no és possible trobar-la previsible ni perdre’s.

La reconstrucció de la Viena de començaments del segle XX és més que convincent. Les interpretacions de Paul Giamatti i Edward Norton confirmen un cop més que estem al davant de dos monstres de l’actuació. Només necessiten un guió mínimament acceptable per a sortir-se’n de la pantalla. Actors tant camaleònics com una vegada ho van ser Robert de Niro o Gary Oldman.

Aquesta pel·lícula és també un exemple de com fer servir els efectes especials. Fa 10 o 20 anys aquest film hagués necessitat canviar el guió, escenes senceres s’haurien hagut de modificar per a poder mostrar el que passava. Ara les tecnologies permeten mostrar imatges més impactants, tenint un efecte espectacular sobre la credibilitat del que veu l’espectador, però no per això havent de fer un munt de fotogrames espectaculars. El que porta l’espectacle, el que colpeix, és la història, no els focs d’artifici.

Adient si podeu creure que res no és el que sembla. Contraindicat si no us agrada què us enganyin.

Salut i sort,
Ivan.