Confiança

No conec cap estadística ni tinc dades de cap mena sobre el nivell de criminalitat a Suïssa.

Però la percepció superficial què tinc és que la gent no pateix pas per la seva seguretat. I no hi ha la por què patim a casa nostra què, si deixes quelcom a un lloc públic, de seguida t’ho prenen.

Per exemple, aquí les bústies són dobles: hi ha el calaix on deixar les cartes, on el carter pot desar la correspondència per una finestreta, i què es tanca amb una clau; i el calaix més gran on desar la paqueteria, què s’obre i es tanca sense cap clau. Enlloc. A cap bústia.

Paquets amb ampolles emmagatzemats al carrer, sense protecció

El què veieu a la imatge de sobre són ampolles d’aigua mineral (per cert, la majoria mit kohlensäure, amb gas) emmagatzemades al carrer, en el tros de paret del supermercat Denner on anem a comprar. Com podeu veure a la fotografia (cliqueu per ampliar), no hi ha cap cadena ni mesura de seguretat què les protegeixi.

La foto la vaig fer a les set del vespre, quan ja havia tancat el supermercat i no hi havia ningú pel voltant.

Quan vaig comprar un paquet d’aquests, primer el vaig recollir, el vaig desar al costat de la caixa registradora, vaig fer la resta de la compra, i al moment de pagar li vaig dir a l’encarregat què també havia de comprar el paquet. Altra gent li diu a la caixera què compti també les ampolles i al sortir les agafen, sense cap mena de supervisió.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

3 thoughts on “Confiança

  1. Recordo que just abans de l’Eurocopa (amb ella van arribar els primers pidolaires a Basel) hi havia cartells als súpers que no deixessis el bolso obert al carro de la compra sense supervisió mentre voltaves pel súper per si de cas. Quan m’ho van explicar encara recordo el “però… la gent deixa el bolso obert amb el monedero a la vista desatès al súper???!!!!”, i la resposta va ser “si”

  2. És la mateixa mena de confiança que també veia a Escandinàvia les vegades que hi vaig voltar. Perdre alguna cosa, tornar al cap d’hores i que encara hi sigui. Societats petites, benestants i riques. I confiades. Vés amb compte que de seguida t’hi acostumes, després tornes a Barcelona sense canviar el xip, encara que sigui de vacances, i pots prendre mal.

  3. Es una de les coses que m’encanta més en haver tornat a Àustria…recordo una càmara olvidada en un lloc públic, ningú la va agafar fins que va tornar el proprietari a cap d’una estona..o ahir: una noia entra en el café i deixa la seva Louis Vuitton (sigui de veritat o no) sol a la terrassa…aixì mil d’anecdotes 🙂

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s