Casa nova. Ciutat, geografia, entorn, veïns, costums, possibilitats, llengües, … Tot nou.
Tot per aprendre. I tot el què he après abans, ja no com a palanca sinó només com a inspiració. En certa manera, tornar vint anys enrera, però més vell, cansat, desil·lusionat i descregut. També més conscient, i acompanyat, què no és poc.
I per a cel·lebrar-ho, no una sinó dues cançons què tracten del tema. La d’una de les meves muses particulars, i la del geni intermitent què va escriure la què segurament és la millor epifania del pop.
Salut i sort,
Ivan.
PS: diumenge vam dormir per primer cop a la nostra nova casa.
Lo bloc 
Digues la teva!