De petit, crec què com gairebé tothom, trobava fascinant tot allò de l’astronomia, la carrera espacial, etc. Molta de la culpa la va tenir un divulgador científic desaparegut ja fa temps. Com què sempre he tingut mala memòria, i massa mandra com per deixar de tenir-ne, mai no m’he plantejat d’aprendre noms de constel·lacions ni com trobar-les al cel.

Però com la majoria, sé reconèixer l’Óssa Major. I quan viatjo, és de les primeres coses què intento fer. Com què a Barcelona resulta gairebé impossible veure cap estel, aprofito les estades a contrades menys civilitzades (ja sabeu què la Civilització és allà on arriba el metro) per a veure puntets al cel.

I si, aquí puc veure molt fàcilment el carro (o el la cassola, què diuen els francesos), i un munt més d’estelles en el firmament. I com sempre què el veig, me’n recordo d’aquell moment de Cosmos en què el Carl Sagan m’ho va ensenyar, acompanyat de la música de Vangelis.

A Youtube podeu trobar la sèrie sencera. Aquest fragment complert és aquí.

Salut i sort,
Ivan.