Vaig tenir el meu temps en que m’interessava la literatura eròtica, un génere que em va decebre. Allà on havia erotisme, mancava literatura. O, millor dit, per a la meva sensibilitat, particular com qualsevol altra, tant la literatura com l’erotisme demanen dosis apreciables de subtilesa. I en el génere n’he trobat ben poques vegades. Li vaig llegir, anys més tard, al Vargas Llosa un comentari molt semblant. Qui busqués bona literatura eròtica, deia el geni peruà, havia de buscar escenes eròtiques dins la bona literatura. Crec què té raó.

Però, hi ha un sub-génere què si m’ha agradat: el còmic-eròtic. Còmic de fer riure, no de medi d’expressió. I Xecuencias és, per mí, un acceptable còmic còmic-eròtic.

Les dones que pinta l’Alfonso Azpiri són exhuberants físicament, amb una bellesa imponent que contrasta amb la seva dependència del desig sexual, només inferior al què senten els mascles (no només els homes) i moltes femelles per copular-les. Afegiu-li escenaris exòtics, alguna picada d’ull cinematogràfica o literària, i teniu un volum que fa somriure fàcilment.

Com a referència, és de la corda de Lorna, però no és hilarant com aquella, i res a veure amb l’encant gràfic i els escenaris futuristes de Druuna.

Adient pels aficionats als bons dibuixants. Contraindicat per a sibarites.

Salut i sort,
Ivan.