M’encanten les comèdies romàntiques però com a la resta de géneres, hi ha de tot.

Weather Girl té un guió típic i planteja una situació d’inici prometedora. A més afegeix un puntet social que dóna un contrast amarg molt apropiat per a no ensucrar massa la comèdia. Però ni el director ni el repartiment estan a l’alçada d’aquest plantejament.

La major part de responsabilitat la poso a les espatlles de la protagonista, una Tricia O’Kelley que és calcada a la Paula Vázquez, i que no aconsegueix en cap moment transmetre cap emoció a l’espectador. Hi ha una escena en que les seves amigues de ficció l’acusen de ser freda; malauradament, qui ho havia de ser és només el personatge, no també l’actriu. La resta del repartiment tampoc no dóna per gaire. Només us diré que el ja veterà Mark Harmon és qui ho fa millor.

I el director Blayne Weaver tampoc no troba la tecla adient. Hi ha almenys tres escenes que fan cridar per desaprofitades, i en definitiva Weather Girl mai no té prou ritme com per engrescar. Això si, l’escena de la Wii, memorable.

En definitiva, que si esteu molt avorrits i no trobeu cap alternativa Weather Girl igual us ajuda a passar l’estona.

Adient per a practicar anglès (en versió original, és clar). Contraindicat si necessiteu animar la parella cap el romanticisme.

Salut i sort,
Ivan.