Llegeixo a El Periódico que l’acomiadament massiu d’hostesses de vol japoneses pot revolucionar el mercat negre de roba fetitx al Japó.

Però aquest no és un article seriós de la secció d’economia, sinó una bufonada de l’apartat de societat. L’autor, Mauricio Bernal, menysprea la llibertat en que els japonesos sembla que gaudeixen del sexe, i qualifica d’obsessos aquests fetitxistes que “voregen la perversió”. A la seva concepció del món hi ha maneres bones i maneres dolentes d’assolir el plaer.

A mí em sembla un divertiment com un altre, però no li trobo el què. Si que potser [algunes] hostesses et poden animar la imaginació, però crec que té molt més a veure amb el seu somriure, amb que les han seleccionat amb criteris físics (entre d’altres), i en que el seu treball és atendre’t i servir-te, que no pas amb l’uniforme. Ja sabeu el que es diu de la mona i la seda. La següent imatge hauria d’aclarir aquest concepte.

Però em sembla molt bé que qui vulgui li possi un polsim d’imaginació al joc. I no veig que aquesta “perversió” sigui dolenta ni per la salud de qui ho practiqui, ni pel desenvolupament de la societat. No entenc racionalment la crítica subjacent.

I és inqüestionable el volum de gent que té al seu imaginari això de les hostesses de vols. Només calen un parell de cerques a Google per a trobar blocs dedicats al tema i un munt de videos porno ilustratius i conyes al voltant.

De totes maneres, si el tema de les hostesses sembla que dóna per a preus de 2000 euros a les subhastes, què passarà a Tòquio quan tanqui un gran hospital? I si s’entera la Bibiana Aído, promourà subvencions per a senyores que comprin disfresses de butanero als seus senyors?

Per a deixar de dir tonteries, res millor que la Kate Ryan:

Salut i sort,
Ivan.