Referendums casolans

Més enllà del debat de fons sobre la independència, algú hauria de recordar un principi important de la vida en societat: les coses serioses s’han de tractar seriosament.

I la consulta popular que s’ha cel·lebrat a Arenys de Munt no m’ha semblat exemplarment seriosa. No sé perquè no s’ha respectat el cens electoral, permetent que votessin joves entre 16 i 18 anys (una altra discussió és si cal baixar l’edat necessària per votar) i immigrants (un altre debat molt necessari), però això fa l’efecte de donar una aparença d’informalitat que no és gens convenient a la democràcia.

Ara tothom li dóna poca importància a poder votar l’opció que desitgem, i resulta que això és l’excepció i no pas la norma de la nostra història. A més, la nostra salut democràtica no és especialment bona: entre el que diu la teoria i el que ens ofereix la pràctica s’interposen una administració de justícia ineficaç, el funcionament escassament democràtic de la majoria de partits, i una ètica molt devaluada tant en aspectes econòmics com amb el compromís amb la veritat, no només en els polítics professionals sinó també en la seva perifèria periodística.

Per tant, preferiria que els que vulguin muntar una festa (ja sigui independentista, ja sigui per la unitat d’Espanya) organitzin una calçotada, i deixin en pau la litúrgia democràtica, ja prou desprestigiada i massa poc practicada.

Salut i sort,
Ivan.

10 respostes a «Referendums casolans»

  1. Yo creo que estaba pensado como algo popular , simpatico sin demasiadas expectativas y se les fue de las manos , lo normal seria hacer un referendum serio pero general en toda cataluña con argumentos a favor y en contra , con presupuestos , viabilidad, formas de actuacion…. , algo mas tecnico , el problema de la politica para mi es que hay demasiado sentimiento y se tendria que ser mas funcional , en el blog de foix he puesto unos textos de Amadeu Hurtado de 1934 que te pueden interesar.

  2. Ivan, admeto que m’he perdut amb aquest post. No sé ben bé on hi veus la poca seriositat. Tampoc no sé veure-hi la festa (altra cosa és el caràcter festiu). Aclarim-nos.
    Això és política. Resulta que per fer un referèndum a tot Catalunya (com diu en Francis) no és suficient només amb una majoria política a Catalunya. A Escocia o al Quebec sí. Aquí hi ha la llosa de la Constitució i que cal passar pels partits majoritaris espanyols. I un col·lectiu d’un poble per evidenciar que no deixar-se expressar sobre aquesta matèria no es prou democràtic munta una consulta popular. Diria que sembla més adequat que una manifestació o que una enquesta. I precisament perquè aquest és l’objectiu (i perquè no en poden disposar) es lògic i preferible no limitar-se al cens.
    El que ho ha convertit en objecte d’atenció és el seu èxit en la denúncia (política) d’allò que vol denunciar. En són bona prova els ulls de poll que ha aixecat en l’Espanya Constitucional i entre els defensors de la (profunda) espanyolitat de Catalunya.

  3. @ Francis: intentaré passar-me pel bloc de’n Foix a veure el que dius.

    @ Jordi: tens tota la raó, tant en el matís caràcter festiu com en els comentaris posteriors. El que jo dic és que si es volia fer un referendum no oficial per a denunciar el dèficit democràtic que encertadament comentes, i de passada per a copsar la salut del clam independentista, s’hauria d’haver gestionat la comunicació d’una manera més seriosa. El tema clau és el del cens, per a demostrar que es treballa amb rigor.

    De totes maneres, anticipo ja un altre article sobre el resultat de la consulta.

    Benvingut, per fi, als comentaris.

    1. Ja havia fet algun comentari abans però suposo que en algun post que s’havia “fet vell”.
      Jo diria que, en conjunt, els mitjans simplement s’han “retratat”, han posat de manifest el peu que calça cadascun: La Vanguardia Monàrquica minoritzant la cosa tant com li és propi, L’Avui i el Punt emocionats, El Periódico amb l’això no toca, El Mundo apocaliptic com sempre…
      I El País ha volgut ridiculitzar la cosa, sempre segons les seves conegudes prioritats de progresisme (però sense passar-se), Espanya (i els seus interessos nacionals) i Prisa (i els seus interessos empresarials). I no en aquest ordre precisament.
      Vols dir que com que eres a Alemanya la impressió que t’ha fet tot plegat no està condicionada per l’estratègia ridiculista del País?
      http://www.directe.cat/article/el-pais-ridiculitza-el-referendum-darenys-per-la-independencia-de-catalunya

      1. Ja fa temps que la informació política catalana de El País me la llegeixo només per a saber què pensen els centralistes, no per averiguar què passa.
        La meva opinió sobre la manca de rigor electoral (compte: molt més rigor que qualsevol enquesta de les que publiquen habitualment els diaris) es basa exclusivament en l’ús del terme referèndum (hem de protegir la litúrgia democràtica) i en la no acceptació del cens oficial (hem de respectar el sistema, tot i que el propi sistema ens posi dificultats a la nostra expressió democràtica).

        Salutacions.

  4. Per fi algú que assenyala la nuesa del Emperador!

    Calçotada es precisement la metafora que més li escau! Un referèndum on només s’ha fet campanya per una opció, no hi ha hagut jornada de reflexió, les votants estaven coaccionats fins a extrms dificilment imaginables amb milers de partidaris d’una opció a la porta, el cens i el recompte estaven controlats per una sola opció!

    I encara va sorir un 3% de persones que no van votar pel si!!!

    Fem el proper referèndum a Teheran? Segur que Almarineyah s’hi apunta!

  5. La participacion fue de un 40% con un 97% de Si , podemos pensar que el otro 60 es no ? Eso seria falsear , hay que contar solo quien va a votar , un 40% es parecido a unas Europeas , luego esta la ciudad en otro lugar de cataluña el resultado podria ser muy diferente, los lugares son tambien tendenciosos. La solución es un referendum si se quiere oficioso pero a nivel de toda cataluña y muy muy riguroso , porque si bien es cierto que la constitución no te deja , esta claro que los movimientos sociales empiezan en la sociedad no en la legalidad . Los derechos civiles de los negros en U.S.A por ejemplo. Un debate serio seria importante , este miedo que se tiene a hablar es un problema .

  6. Ivan, si la qüestió és l’ús del terme referèndum i el no ajustar-se al cens encara ho entenc menys.
    1. Ningú de la organització ni dels vinculats a la iniciativa d’entrada o a posteriori com ara l’Ajuntament usaven aquest terme. És més, corregien constantment els periodistes quan l’usaven. Per un problema legal: és una atribució exclusiva de l’Estat i si dius que vas convocant referèndums et pots buscar un problema seriòs. Ha de ser una consulta popular per imperatiu legal. En tot cas potser hauries de queixar-te al col·legi de periodistes i al gremi dels opinadors;
    2. No ajustar-se estrictament cens era part de la defensa legalista per poder fer la consulta: fixa’t si no és un referèndum (ni volem fer veure que ho és) que no hi podrà votar la mateixa gent sinó més. Ara amb el precedent els que vinguin després saben a què atenir-se però aventurar-se en una cosa nova demanava curar-se en salut.

    1. Home, doncs aquest argument que dones també és cert.
      El que hauria d’haver criticat és com s’ha tractat la consulta popular des de la premsa. I des dels partits polítics, que em penso que també s’han apuntat a parlar de referèndum.

  7. Arqueòleg glamurós:
    No estic d’acord amb el que dius. Primer perquè, al no ser una consulta vinculant, la gent més interessada en contra no estaven motivades en participar, ni per evitar un resultat advers, ni per legitimar la consulta.

    Segona, perquè campanya en contra n’ha hagut i molta. Una altra qüestió és que s’hagin dedicat a desqualificar el métode i no ha debatre la qüestió de fons. I, sense anar més lluny, què feia la manifestació falangista el mateix dia de la consulta? Aquests si que no van respectar el dret de reflexió! 🙂

    Seguim-ne parlant, encara que ara publicaré un altre article.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: