Guardava molt bon record de l’adaptació cinematogràfica de la primera novel·la de Michael Crichton, i quan em vaig enterar d’aquesta nova versió no vaig dubtar en aconseguir-la.
L’argument i la resolució són tant apassionants com en la primera versió, i els efectes especials i l’exhibició de parafernàlia tecnològica s’han posat al dia, o sigui que tot el bo es manté. Però es veu que no els quedaven diners per pagar un bon guionista.
I és que The Andromeda Strain queda amb moltes subtrames penjades i hi ha força detalls que no s’expliquen bé. A més, en una història tant densament científica com la que es planteja, has d’anar amb molta cura que els que no són frikis de la ciència-ficció (i la Vio no ho és) no desconnectin.
Dues queixes més: els personatges són totalment estereotipats, no hi ha ni un gram de matís; i les prestacions informàtiques són encara més avançades a la realitat que les de Star Wars.
En resum, que la minisèrie, d’un total de tres hores repartides en dos capítols, és entretinguda però no bona.
Adient pels que es capbussen a la història sense demanar raons. Contraindicat si necessiteu creure el que us expliquen.
Salut i sort,
Ivan.
Una resposta a “The Andromeda Strain”
Força d’acord amb tot el que comentes, tècnicament està proy bé i a mi em va agradar perquè m’entusiasmen els plantejaments científics encara que siguin ciència ficció però li faltava molt a nivell de personatges…