El darrer álbum de Neil Young és rock de garatge, però aquest cop sense els Crazy Horse.

L’absència del seu grup d’acompanyament més habitual es nota molt. A Fork in the Road li manca aquest punt d’alegria i visceralitat que Ralph Molina, Poncho Sampedro i Billy Talbot li donen a la vessant més rocker de Neil Young.

Fork in the Road és un àlbum ben compacte. A banda de garage rock, podeu trobar rock més o menys dur i blues elèctric. De les deu cançons de l’àlbum, la majoria són contundents i dues són balades, l’única concessió al lirisme juntament amb l’ús d’alguns cors que remeten a la primera versió de Living With War.

No trenca cap límit, però Fork in the Road amplia encara més la llista de bons discs d’una carrera que ja assoleix el número gens menyspreable de 56 àlbumgs. El proper 30 de maig espero gaudir-ne en directe al Primavera Sound. Un concert que porto esperant fa uns vint anys.

Adient si sou mínimament aficionats al rock. Contraindicat com a primera aproximació a Neil Young.

Salut i sort,
Ivan.