Fa un temps jo tenia la dèria d’acabar-me un llibre si o si. Si l’havia començat, havia d’arribar al final.
Però no fa gaire vaig decidir que la vida és breu i que no paga la pena castigar-se amb quelcom que no t’agrada o no t’acaba de fer el pes, havent la inmensa oferta de cultura, oci i entreteniment que gaudim actualment.
Dues de les primeres víctimes d’aquesta nova política han estat Orlando, de Virginia Woolf, i Viatge d’hivern a Madeira, de Jaume Benavente.
Orlando m’ha semblat una anada d’olla molt ben escrita. Però quan jo el vaig agafar resulta que no estava d’humor per aquesta mena de literatura libèrrima i que en canvi m’encanta quan la fa l’Eduardo Mendoza.
Viatge d’hivern a Madeira és un llibre extrany, a mig camí entre el recull de contes, la literatura de viatges i el monóleg interior. Està ben escrit, però li falta gràcia, un pessic de pebre.
Salut i sort,
Ivan.
Deixa una resposta a francis Black Cancel·la la resposta