Vaig posar-me a mirar aquesta pel·lícula argentina pensant que seria una comèdia romàntica, però té molt més de drama que no de comèdia.

Un grup d’amics s’aplega a un bar de Buenos Aires, parla sobre els seus desenganys amorosos, reviu l’época en que estaven més units i retroba l’amistat i l’amor. A aquest argument, afegiu-li tres escenes hilarants, algunes de simpàtiques, i algunes també dramàtiques. El resultat no acaba de cuallar. Ni emociona ni fa pensar, no passa de la pell.

L’opera prima d’Hernan Gaffet és un cas que es pot posar d’exemple de la delicada alquímia del cinema. No hi ha res que sigui dolent en Ciudad en celo: bones interpretacions, bon argument, una localització que m’agrada, simplement l’he trobada superficial i poc definida. En canvi, a l’Anna li va agradar.

Adient per passar una estona agradable. Contraindicada si necessiteu un petit trasbals.

Salut i sort,
Ivan.