Vicky Cristina Barcelona

Crec que va ser Zola, però no estic segur. Li van demanar que perquè no escrivia sobre temes morals edificants, que ajudessin a progressar la societat, i ell va contestar que preferia mil vegades l’art per l’art en sí mateix. A Woody li van proposar que rodés un spot publicitari de Barcelona disfressat de pel·lícula de Woody Allen, i va dir que si.

Vicky Cristina Barcelona

Com a publirreportatge sobre Barcelona, Vicky Cristina Barcelona és més aviat ridícul. Són molt millors Barcelona de Whit Stillman, i Todo sobre mi madre d’Almodóvar. Com a film, Vicky Cristina Barcelona és fluixeta. Una comèdia que només fa gràcia a estones. Com a peça dins la filmografia de Woody Allen, és senzillament una vergonya.

Vicky Cristina Barcelona m’ha fet tota la impressió de ser un esboç del film que volia arribar a ser, de no estar acabada. Li falta definir millor els personatges, li falta lligar bé un parell més de gags, li falta subtilesa en un munt d’escenes, i li falta alguna sorpresa, quelcom que no sigui previsible més enllà de les anécdotes argumentals. La trama general és molt i molt previsible.

Dels actors, poca cosa a dir. Bardem fa de Javier Bardem versió macho ibérico, un paio amb personalitat i cara de pòquer. Scarlett fa de guapa divina de la muerte i tonta com nomès una rossa tòpica pot ser-ho. I Penélope, desfermada i espectacular ella, sembla incrustada des de qualsevol peli d’Almodóvar. Només hi ha un problema: als personatges els hi falta ànima. I al guió, substància. La desconeguda Rebecca Hall resulta ser el millor de la cinta, tot un descobriment.

Malauradament, gairebé tots han quedat contents amb aquesta imitació de cinema. Woody ha pogut rodar una pel·lícula més i la seva família ha fet vacances a la Mediterrània; Jaume Roures ha vist el seu nom imprés als crèdits i ha ingressat un bon pessic; els polítics han sortit a la foto; i alguns actors catalans han tingut el seu moment de glòria (vaig identificar La Lloll i l’Abel Folk, però em vaig perdre el Joan Pera). La imatge de Barcelona i els fans acèrrims d’Allen hem sortit perdent.

Una decepció com una casa.

Salut i sort,
Ivan.

Anuncis

4 thoughts on “Vicky Cristina Barcelona

  1. Te copio un comentario que hice en otro blog , es un punto de vista mio algo particular , creo que no he encontrado a nadie que este de acuerdo , pero bueno .

    Yo creo que la pelicula dice algo claro y es : El drama es que no hay drama y eso creo que queda muy bien representado en un turista , el turista picotea prueba le gusta o no le gusta la ciudad y luego vuelve a su origen . Creo que es esto lo que quiere decir W.Allen con esta pelicula.Ya somos turistas de nuestra vida y en realidad importa poco lo que pasa pues todo varia a gran velocidad y ya no interiorizamos , hemos dejado de SER y nos limitamos a HACER . Dices “la profunda amargura, imbuida de una especie de desazón existencial” y creo que es cierto ,y aqui lo muestra de la forma mas dura .

    La cancion de la peli es un ejemplo bueno .

    http://es.youtube.com/watch?v=VMDxq9HZxek .

    He oido comentarios de que hay escenas que dan verguenza ajena y creo que es cierto , pero estan rodadas con esa intencion , W. Allen , creo que dice : Somos asi de ridiculos almenos no nos tomemos en serio.

  2. És una interpretació i no em sembla incorrecta, però de Woody Allen m’espero molta més qualitat a l’hora de dir això.

    Per cert, francis block era abans francis black?

    Salutacions,
    Ivan.

  3. Sabia que no t’agradaria 🙂
    A mi el que em fa por és que arran d’aquesta pel.lícula (o aquest spot comercial de llarga durada) es quintuplicará el nombre de turistes americans que visiten la nostra ciutat, que sumats a les hordes d’altres procedències ens la faran encara més aliena. Al final ens fotaran fora.

  4. Nunuki, no t’enganyis: el problema no són les hordes de turistes, que ens deixen divises i donen feina (tot i que n’hi ha que també deixen mal humor o mala olor).

    El problema és que l’ajuntament prioritzi aquest tipus de turisme massiu i vagi a la “pela fàcil”. Si en lloc d’afavorir les botigues de barrets mexicans a la Rambla i les botigues de marques de luxe al Passeig de Gràcia (no podien quedar-se a la Diagonal?) haguessin afavorit, per exemple, els bars i restaurants de qualitat, les botigues antigues (no només farmàcies modernistes, les d’objectes de regal, etc.) per una banda tindriem altra mena de turistes i per altra quelcom que ens faria diferents d’un munt d’altres ciutats a les que cada cop ens semblem més.

    Petons,
    Ivan.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s