Viure a Barcelona, com tot a la vida, té avantatges i inconvenients.

Els avantatges de viure a Barcelona són tant evidents que no cal comentar-los. Només heu de sortir a passejar per algun carrer principal de la ciutat i us trobareu tot de cartells de barcelonins entusiasmats amb la seva ciutat i que espontàneament han omplert la urbs de propaganda, on ells surten retratats somrient, saltant i fent el paperina. Casualment tots fan servir el mateix lema, i fins i tot han fet una web: Visca Barcelona. En són tants, que fins i tot surten a la tele, enmig dels anuncis.

Els inconvenients deuen de ser pocs, a jutjar per l’entusiasme ciutadà per viure a Barcelona i cel·lebrar-ho. Però diumenge en vaig experimentar un en carn pròpia. En sortir del concert de Springsteen al Camp Nou, em vaig adonar que no havia servei de metro. No creieu que això va ser una excentricitat meva: setanta-quatre mil nou-centes noranta-nou persones més van fer el mateix descobriment. Bé, exagero: van haver barcelonins incívics que van desplaçar-se en el seu automòbil o motocicleta. Ja sabeu que el transport privat contamina i crea problemes de trànsit, oi? El fet que la provisió de l’Ajuntament per a tornar a casa 75.000 persones fos de només quatre autobusos, no sé si compta com a atenuant.

Tema complex el de la política municipal. Complex, vull dir: difícil d’entendre. A mi se’m fa difícil entendre que hagi diners per a pagar campanyes publicitàries i no n’hagi per a pagar hores extra de transport públic en situacions concretes i excepcionals. Potser el que em calen són coneixements, d’administració pública o d’hisenda pública. Per coneixements d’hisenda pública vull dir: quin preu s’ha pagat per la punyetera campanya del visca? A quina agència de publicitat? I quina agència de publicitat portarà la campanya del PSC a les properes campanyes electorals? I a quin preu?

Si conegués la resposta d’aquestes preguntes potser, només potser, entendria alguna cosa més. Però seguiria sense entendre com no hi ha transport públic (ni metro, ni tant sols el moderníssim Bicing) a la sortida d’un esdeveniment multitudinari.

Salut i sort,
Ivan.