Mai no és mal moment per a reivindicar una de les millors bandes de tots els temps. Han entregat alguns dels millors àlbums i de les millors cançons que he escoltat mai, amb The Wall al capdamunt de la meva llista particular de favorits. També són els responsables d’experiments dels quals el millor que es pot trobar és la gosadia d’haver-ho intentat, però qui no explora nous camins no descobreix res.

Del grapat d’obres mestres indiscutibles del seu repertori n’he escollit dues. La primera, Comfortably Numb, conté un solo de guitarra que ell sól ja és un tresor. David Gilmour és un dels que millor partit li han tret a la guitarra elèctrica. Curiositat: a la seva divertida novel·la Are You Experienced? William Sutcliffe escriu alguna cosa com els camps de la Índia són dissenyats per ser contemplats mentre escoltes Comfortably Numb. No li falta raó.

El segon, Wish You Were Here, és un cant a l’amistat i a la futilitat d’altres valors envers l’amistat. És de les peces que m’activen els llagrimals i em fan pensar, vulgui o no, en temps passats i amb gent a la que ja no veig tant sovint com m’agradaria. Aquest enregistrament és del concert Live 8 a Edimburgh, quan es van reunir per tocar després d’una enemistat de més de vint anys.

Si voleu fer un tastet ràpid per la seva trajectòria, el lloc més adient per començar és la seva web oficial.

Salut i sort,
Ivan.