Encara tinc pendent un article opinant sobre la paritat de dones al govern. I l’he hagut de tornar a deixar al calaix per la bestiesa que ha soltat la flamant Ministra d’Igualtat.

No és el primer cop que algú pateix un excés verbal intentant ser políticament correcte o graciós. Recordo un "jóvenas" de Carmen Romero que també va ser molt comentat. Però hi ha dos temes d’interès, més enllà de la pura anécdota, que parlen de la personalitat de la ministra.

El més important, el fet de no voler reconèixer l’error. Aquesta noia sap que sent dona i tant jove molts periodistes i polítics rivals aniran a per ella. Per tant, hauria d’anar pel món amb una actitud que afavorís que els altres no exagerin encara més les faltes que trobin. Encaparrar-se en el menyspreu a la Gramàtica, fins al punt d’inventar-se una excusa inverosímil, només porta al ridícul més espantós, com molt bé ha escrit en Joaquim Ibarz a La Vanguardia. I a més, la gent perdona els petits errors. Però no la supèrbia, que és pecat capital.

Però el primer va ser el jutjar un substantiu com "poc convenient" pel fet de ser masculí. Sembla ser que aquesta noia està incómoda sent una membre (vull dir una miembro en castellà) d’un partit polític, del Congreso, de la seva comunitat … Per a ser un membre com cal, li haurien de deixar ser miembra. M’imagino que per a estar ben cómoda rebutjarà asseure’s a un sillón, o un sofá, i preferirà una butaca o una silla. No sé si la reenginyeria lingüística arribarà a sol·licitar la feminització del genio (l’artístic, no el mal genio) o la masculinització de la discriminación, la soberbia o la estupidez. Aquells (i aquelles!) que demanen que els substantius genèrics deixin de tenir forma masculina haurien de prendre exemple de Franco, que no va prohibir pas els clavells, tot i que tots eren roigs. La realitat és tossuda i està per sobre de la interpretació ideològica que nosaltres en fem. L’idioma és de les poques coses ben democràtiques que hi ha a la societat. Per molt que els Llicienciats en Dret persisteixin en voler canviar-lo i voler canviar la societat a cops de llei, l’únic que provoca els canvis és el canvi de les mentalitats. L’educació, en femení.

Per últim, una nota sobre el ministeri que ocupa la Bibiana. Hi ha gent, com la diputada Lourdes Muñoz (per cert, companya meva a la FIB) que opina que el Ministerio de Igualdad és bona cosa perquè "necesitábamos más rango para impulsar las políticas de género de forma transversal". Jo discrepo: el que hauria d’haver és una sensibilització transversal pels temes d’igualtat de génere, medi ambient, protecció dels disminuïts físics o psíquics, i tants altres temes que haurien de considerar habitualment els polítics només interessats en les dades macro i els índexs de popularitat.

La senyora Aído, per cert, té un bloc: Amanece en Cádiz.

Salut i sort,
Ivan.