Llegeixo a El Periódico que l’Ajuntament de Barcelona està mirant quines opcions jurídiques té per a retirar del mercat un videojoc ambientat a Barcelona. Estem parlant de The Wheelman.
Joan Clos va ascendir a ministre, però es veu que a l’Ajuntament continua havent un forat negre intel·lectual …
Això, o que algú m’expliqui perquè està malament que tres empreses privades americanes facin servir la nostra ciutat com a decorat per a un producte d’entreteniment i cultural que pot ser vist per una amplíssima audiència. Afegim-li els rius de baba que van sortir del consistori barceloní amb el film de Woody Allen (perdona’m Senyor, per fer servir el teu nom per aquestes foteses) després d’haver posat una morterada de diners públics nostres (nostres vull dir recaptats de les nostres butxaques). La situació no pot ser més ridícula.
Segons la regidora d’Educació, el joc és contrari als valors que caracteritzen Barcelona. Es veu que a casa nostra no ens agraden films com El Padrino, Heat o Reservoir Dogs. I la gent no juga a Grand Theft Auto o The Getaway. O potser és que aquesta senyora pretén que aquí no hi ha robatoris, homicidis, ni la gent escup al carrer, i que Chikilicuatre era argentí…
Els números diuen que la indústria dels videojocs mou més diners i té més audiència que el cinema fet a Hollywood. Poca broma. Com a exemple pot valdre un títol molt semblant a The Wheelman, Grand Theft AutoIV, que ja ha tingut uns resultats espectaculars. I l’Ajuntament de Barcelona no vol sortir a la foto.
Si els nostres polítics haguessin nascut a Califòrnia, no haguessin permés que es rodés Bullit. Clar que potser llavors Google, Sun Microsystems o Hewlett-Packard estarien aquí, on som tant avançats, intel·ligents i oberts de ment.
Si us heu quedat amb més ganes de l’extraordinària banda sonora de Lalo Schifrin, passeu-vos per Borra el humo de tu frente.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!