Duniazad és el nom d’una nena que neix morta. Sa mare explica en primera persona els seus sentiments i reflexions a partir del moment en que s’adona d’aquesta pèrdua fins el moment en que encara un nou embaràs.

Com ja heu pogut imaginar-vos pel primer paràgraf, estem al davant d’un llibre intimista, no se sap si autobiogràfic o fictici, escrit per l’egípcia May Telmissani i aquí traduït per la Joana Hernández. No és una novel·la a l’ús (plantejament, narració i desenllaç), sinó més aviat una reflexió sobre la importància dels vincles familiars de tota mena en l’equilibri emocional de la persona. La casa on vivia, els amics, els familiars, … tot evoca la tragèdia passada. Els nous amics, els nous ambients, el mateix marit i el mateix fill, ajuden a superar-la.

No és la mena de llibre que m’acostuma a agradar, però està bé, més pel que suggereix que no pel que hi ha escrit. Molt ben escrit, per cert. Això si, no espereu un relat costumbrista i aprendre sobre la vida quotidiana a El Caire; Duniazad no va d’això.

Adient pels que us agradin els relats sentimentals, que no cursis. Contraindicat si us esteu plantejant la paternitat.

Salut i sort,
Ivan.