Manuel Vázquez Montalbán va novel·lar la desaparició, presuntament a mans dels serveis secrets de la República Dominicana, del dirigent del Partit Nacionalista Basc Jesús de Galíndez.
És una novel·la complexa, que combina Història i ficció, diferents plans geogràfics i temporals, un munt de personatges entranyables i que es mou entre dos estats d’ànim: el més pur cinisme i un optimisme desencantat. Una novel·la complexa per a retratar la complexitat de la vida.
Montalbán, que davant de la fi del comunisme reivindicava el dret de quedar-se a apagar el llum, examina les arrels ètiques de la política a través de la mirada de diversos personatges. El principal, una alumna de doctorat que investiga l’ètica de la resistència, un postulat moral amb el que l’autor s’identifica sense dubtes. Però també rebem la visió dels que obeien el poder establert, dels que prefereixen no ficar-se en embolics, o dels que saben que fan allò que és moralment reprobable, però a la pràctica és convenient per ells. És una novel·la moral, però no pas moralitzant i molt menys maniquea.
Galíndez es llegeix fàcilment, i encara més en la mesura en que avancen les pàgines i la vessant policíaca ultrapassa la moral. És una novel·la que demana un cert grau de continuitat, car els raonaments que fa ocupen moltes línies, i els paràgrafs acostumen a ser immensos.
M’ha agradat moltíssim. No tant pel que es pot llegir a les lletres, sinó pel que traspua entre línies. La grandesa de la lluita per uns ideals, la importància de la tenacitat, i la no exclusivitat del bé i del mal per part de cap opció ideològica. Una visió optimista amb les persones, amb algunes persones, i molt crítica i pessimista respecte del poder.
Adient pels que estimin les recerques profundes i difícils, i el coneixement que no serveix per res. Contraindicat si només voleu una intriga policíaca.
Salut i sort,
Ivan.
Lo bloc 
Digues la teva!