Dissabte a la nit vaig pujar al metro a l’estació de Sagrada Família, però no vaig arribar a fer servir.

Resulta que just posar-se en marxa el tren, es va aturar de seguida, fent que el primer vagó quedés dins del tunel, mentre la resta continuava a l’estació. Corregudes d’empleats del metro i al cap d’un minut ens demanen que baixem a l’andana.

Pels comentaris d’un seguidor de La Penya, ens enterem que el que ha passat és que una noia ha intentat pujar al tren massa tard, el seu anorak ha quedat enganxat a la porta i ella ha caigut a la via, mentre el tren arrancava.

Des de l’altre extrem de l’andana, vam poder veure com entre els de seguretat i els conductors aconsegueixen pujar la pobra noia a l’andana, aparentment sencera. Al cap d’un minut arribaven bombers, sanitaris, mossos i guàrdia urbana. Fins aquí, tot bé.

Aleshores comença el que no entenc. Primer, arranquen el tren, en la direcció que toca, però sense deixar pujar ningú a dins. L’andana plena de gent esperant que escolta com la megafonia diu que “el servei a la línia 5 ha estat restablert”.

I els de seguretat comencen a desallotjar l’andana. Ens fan fora (no ho discuteixo) amb no massa bona educació (si em queixo) dient-nos que dalt hi haurà algú d’informació que ens dirà com podrem continuar el viatge. Naturalment, dalt no hi ha ningú que et digui quan posaran el bus d’enllaç, ni on s’agafarà, ni et tornen el bitllet que has gastat, ni t’informen.

Dues conclusions: la part d’emergència la van gestionar bé, que és el que més compta, però la part de conveniència, van naufragar de mala manera. I segona: quan escolteu allò d’”una incidència causada per una tercera persona”, ja sabeu a què es refereix.

Salut i sort,
Ivan.