Durant vint minuts Escòcia va jugar a la línia de vint-i-dos verda, va atacar, va emprar intel·ligentment la seva davantera, en teoria millor que la irlandesa, va combinar a la mà i va quedar-se a un metre de la línia de marca. En definitiva, va ensenyar el seu millor rugbi i va demostrar que pot rendir molt més del que ho està fent. I al minut 22 Irlanda va assajar per primer cop, la vida continua igual.

Irlanda va lluir la sòlida defensa que no va tenir davant de França, i això va ser clau en un partit molt igualat. Irlanda va ensenyar un joc compacte, on Reddan sembla que s’estableix de manera definitiva al mig de melée en detriment de Stringer, O’Driscoll és només una peça important i no un coll d’ampolla per on ha de passar tot el joc, i Heaslip va imposar-se a totes les baralles on es decidia el matx.

Escòcia està un esglaó per sota tant en defensa com en la línia de tres quarts, on sembla que no hagi ningú capaç de sorprendre el rival. Paterson ahir va jugar de mig d’obertura i no puc dir que ho fes malament, però no va ser prou punyent, prou lúcid com per igualar les prestacions d’O’Gara a la banda contrària. A més, O’Gara mai no perd pilotes de manera absurda.

Irlanda rebrà Gal·les i visitarà Twickenham. Si guanya tots dos partits, ho té difícil però no pas impossible, tornarà a guanyar la Triple Corona, però depén de la diferència global de punts per endur-se el Torneig. Escòcia es jugarà la darrera posició amb Itàlia a Roma, a la darrera jornada, si no és que conquereixen la Calcutta Cup a la propera jornada en el que seria una sorpresa extraordinària.

Salut i sort,
Ivan.