La dona kosovar li diu al seu marit que això del matrimoni no li agrada prou i que prefereix divorciar-se i buscar-se la vida pel seu compte.

La reacció de la família, pel que estem veient aquests dies, depén de la seva nacionalitat:

• El marit serbi li diu que es queda tota la propietat conjugal i que si vol marxar de casa haurà de buscar no només una nova font d’ingressos, sinó algú que li doni de menjar fins el primer sou, perquè ell ja no li donarà res més. Naturalment, de divorci legal res de res.
• El germà estadounidenc li diu que això els portarà la felicitat a tots dos, ja que els farà lliures. No aclareix què en faran d’aquesta llibertat i d’on sortirà la felicitat, però somriu molt.
• El cosí francès del seu marit li diu que cap problema, que cal arreglar papers i circumstàncies, però que el matrimoni c’est fini.
• Familiars alemanys, turcs i d’altres contrades es comporten de la mateixa manera.
• El cunyat espanyol li diu que ni parlar-ne, que com que la idea només ha sigut d’ella i al seu marit no se li havia acudit, no pot ser legal. A més, on estaràs millor que amb el teu maridet?
• El cunyat rus li diu que com que un espanyol no li donaria el divorci, ell tampoc. I si et penses que casada estàs malament, esperat a la vida de separada.

No es pot descartar cap final per aquesta pel·lícula. Com ja sabeu, això dels finals també depén de la nacionalitat de qui l’escriu. Els americans són amants del happy ending, mentre que la literatura russa és coneguda per les seves memorables tragèdies.

A Espanya, per si algú no ho recorda, moltíssimes dones són atonyinades pels seus marits, i moltes són assassinades un cop han decidit unilateralment divorciar-se.

Salut i sort,
Ivan.