Aquest migdia l’equip de rugbi del Futbol Club Barcelona ha assolit la seva primera victòria a l’actual temporada de la División de Honor, davant el CIC Valladolid.

Ha estat un partit molt semblant al darrer de l’any passat. El Barça ha començat amb molta empenta i ha aconseguit de seguida un assaig. El matx ha continuat amb molta igualtat, amb superioritat de les defenses davant dels atacs, i sense que cap dels dos contendents dominés clarament la situació.

I també de la mateixa manera que li va passar davant del Getxo, el Barça ha vist com el rival li remuntava el partit i es posava per davant ja avançada la segona meitat. Primer amb un cop de càstig, després amb dos assajos, que han posat un preocupant 8-13 al marcador.

I també en aquest partit els blaugrana s’han llençat a l’atac. Aquest cop l’encert ha acompanyat i han aconseguit un assaig en una gran jugada col·lectiva a manca de cinc minuts. La jugada d’atac havia quedat aturada a escassos metres de la línia de marca, però en el ruck han alliberat la pilota i l’han feta creuar tot el camp, aconseguint un assaig molt bonic. Nota curiosa: dels quatre assajos que ha tingut el partit no s’ha derivat cap transformació.

Amb l’empat al marcador i a cinc minuts del final, tots dos equips han intentat aconseguir la victòria. Un cop de càstic en el darrer instant ha permés el nº20 dels locals obtenir els 3 punts que han decidit el matx. I els aplaudiments del públic i la cel·lebració de l’equip han estat tant caluroses com l’ocasió mereixia.

Els de Valladolid no m’han semblat cap gran equip. Tenen una davantera millor que la del Barça, però això no és dir gran cosa, i tenen un ala, el nº12, ràpid, intuitiu i molt viu.

El Barcelona continua sent un equip de poc pes. Li falta pes a la melée, cometen massa errades a les passades i també els costa molt (potser perquè són conscients del fluix joc a la mà) passar la pilota ràpidament. Si que he vist que en jugades entrenables ha hagut millora, com a les sortides de lateral. Potser conseqüència del seu canvi d’entrenador, o de l’aturada per les festes nadalenques i una successió d’entrenaments ben encadenats.

Salut i sort,
Ivan.