Rio Bravo

Untitled

Qualsevol llista de pel·lícules imprescindibles, per molt curta que sigui, ha d’incloure Rio Bravo. És la definició rodada del western.

Rio Bravo

Es fa difícil saber què és el que fa especial aquest film. Per començar, les actuacions dels secundaris, amb els mítics Walter Brennan i Ward Bond al capdavant, i la probablement millor actuació de Dean Martin en són una. Brennan és un dels actors que ha guanyat més Oscars (tres, tants com Jack Nicholson) i tot i que al seu l’inoblidable Stumpy no se li entén ni un mot, la seva interpretació no necessita subtítols.

Un guió sensacional, simple i ben estructurat, amb un parell de guionistes que el van fer servir per a dues pel·lícules més de Howard Hawks: El Dorado i Rio Lobo, és també una bona raó.

La manera en que un senyor feo, fuerte y formal tenia de dibuixar personatges d’una sola peça, és una altra. La definició d’heroi a qualsevol diccionari hauria de portar una foto de John Wayne al costat.

El Duke mereix a més un comentari com a persona. Malauradament, sempre que es recorda el seu tarannà es fa referència a les seves idees polítiques, molt conservadores inclús als Estats Units. Però fixeu-vos en dues coses. La primera, que sent ell l’estrella indiscutible de la funció, mai no li va passar pel cap discutir amb el director i reclamar més protagonisme pel seu personatge. A banda dels que ja he esmentat a Rio Bravo li discuteixen escenes el matrimoni de mexicans, la debutant Angie Dickinson i Ricky Nelson, posat amb calçador a la peli per interessos comercials discogràfics. Llegeixo a més a IMDB que Wayne no tenia gens clar la trama romàntica entre el seu personatge i el de la Dickinson, ja que als seus cinquanta-un anys li doblava l’edat a la rossa debutant. Compareu ambdós comportaments amb el d’actors actuals, i prefereixo no donar noms.

Però sobretot, la mà d’un mestre del cinema com va ser Howard Hawks, capaç de presentar la pel·lícula en quatre minuts de cinema mut, sense un sol mot i sense fer servir primers planos, i traspuant emoció i sentiments a dojo. De fet, penso que aquest començament és no només el millor que té Rio Bravo sinó potser també un dels millors començaments que he vist mai al cinema.

Howard Hawks és, i amb això acabo, un clàssic a reivindicar. A banda de Rio Bravo, és autor d’obres clàssiques com La fiera de mi niña, El sueño eterno, Luna nueva, Hatari!, Tierra de faraones, El enigma de otro mundo, Los caballeros las prefieren rubias, Bola de fuego o El sargento York (la seva única nominació). Paradigma de cinema de qualitat i d’entreteniment alhora.

Salut i sort,
Ivan.

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s