Lo bloc

Crec que paga la pena comentar-ho, abans que ho oblidi.

Del que sigui

Aquest matí he esmorzat al bar del gimnàs i la noia que havia davant meu a la cua ha mantingut el següent diàleg amb el cambrer:

– Una xapata d’aquestes; la que sigui, és igual.
– Les hi ha de pernil, de formatge, de xoriço, de fuet, …
– És igual, la que sigui.
– De pernil mateix?
– Si, ja m’està bé.

I jo, que entenc el català perfectament i no tinc problemes greus d’audició, no entenc res. Com et pot ser igual el que et posaràs a la boca, mastegaràs, assaboriràs, t’empassaràs i digeriràs?

Després vindran els i les que separaran el greix del pernil ibèric (conducta que hauria de ser tipificada com a delicte gastronòmic greu) per a estalviar-se 0,024 kcal., però no em negareu que entre l’exageració i la indiferència hi ha molt d’espai per a crospir-se un bon entrepà.

Per mi, de formatge d’ovella amb anxoves de l’Escala.

Salut i sort,
Ivan.

Ivan Ferré

4 respostes a «Del que sigui»

  1. Avatar de francis black
    francis black

    El tuyo si que es bueno . Una pregunta tema lengua , Xoriço esta bien dicho en catalan , pero siempre que voy a un bar y pido un bocadillo de chorizo en catalan me da la sensación de que estoy diciendo una castellanada , no te pasa a ti , es raro .

    Respon
  2. Avatar de Ivan
    Ivan

    Francis, m’acabes de posar deures, perquè crec que no podré viure fins que resolgui aquest dubte! 🙂
    El meu és pitjor, perquè els que hem aprés el català a partir del rapitenc sabem que a un bar pots demanar un bocata de xoriço, fuet, salxixó, secallona, … i excepte del fuet, tinc dubtes que els altres apareguin al diccionari.
    Prometo investigar.

    Respon
  3. Avatar de francis black
    francis black

    xoriço

    [del cast. chorizo, d’origen incert, segurament d’una base del ll. vg. *sauricius, d’origen incert, potser preromà]

    m 1 ALIM Embotit cru, madurat i dessecat, de color vermell característic, fet amb mescles de diverses menes de carn picada o trossejada de porc, o de porc i de boví (segons les qualitats), i cansalada o greix de porc, amassat i adobat amb sal i pebre vermell dolç i picant en diverses proporcions.

    2 ZOOL Gamba vermella.

    xoriç

    [variant de xoriço]

    m ALIM Llonganissa prima, feta especialment de llom de porc

    Esta bien pero suena a castellanada , por contra Xoriç suena mas a catalan . Las palabras tienen su espiritu , si dices : Vaig a fer una siesta ( la sensación es de descanso ) pero si dices migdiada , es de estres , pues denota que luego el dia sigue . Siesta es una castellanada pero tiene mas exito por que trasmite paz , luego esta el PETÓ y el BES , los dos correctos pero el Petó al decirlo explota , mientras el Bes es más frio .

    Teorias linguisticas .

    Respon
  4. Avatar de Ivan
    Ivan

    Gràcies!

    Per cert, que aquest article em recorda una mica el teu de “a falta de pan, ¿buenas son tortas?”, tot i que la “indiferència de gustos” era en un altre àmbit més sucós. 🙂

    Respon

Deixa una resposta a Ivan Cancel·la la resposta