Darrerament El País ha publicat dos articles on denuncia les dificultats que han d’afrontar moltes dones a Espanya si volen interrompre voluntàriament el seu embaràs. En el primer, se centren en que molts pocs centres públics donen atenció efectiva a les que volen avortar. En el segon, exposen un parell de casos concrets, posant l’èmfasi en l’actuació de persones concretes.

No crec que avortar aporti felicitat a ningú. Quan es fa, és que quelcom que s’hauria d’haver fet abans no ha sortit bé, generalment. O que es vol evitar un mal més gran. Trobo que ha de ser sempre una decisió molt dolorosa. I en un cas així, l’últim que necessites és que vingui un desconegut amb gorra de poderós i decideixi per tu què has de fer i què no pots fer.

Ens trobem aquí en un tema recorrent a Espanya. El funcionari públic exerceix un poder, una potestad. I no hauria de ser així. El funcionari públic hauria d’estar al servei dels ciutadans, de la societat. Només així prendrà decisions pensant en què és millor pel pacient, per la persona, pel ciutadà, i no quina decisió seva personal li escau més o li sembla més adient a ell mateix.

Salut i sort,