Espanya i Japó són els països, si no vaig equivocat, on ha penetrat més el tema del mòbil. Però, als carrers del Japó no acostumes a veure la gent parlant amb el mòbil.

De fet, a molts espais públics (per exemple els vagons de tren) hi ha advertiments demanant que la gent no parli pel mòbil.

Què fan, llavors? Envien SMS. Constantment. A cada croïlla i cada semàfor. I fan fotos. I algun també el veus que parla amb el mòbil, pero el més normal sembla que marxin a algun lloc discret.

Els models que veiem no són gens espectaculars. N’hi ha molts que mes que mòbils semblen joguines.

El que si que hi ha es tota una indústria de la personalització d’aquests aparells: ninots, cadenes, enganxines, serigrafies, fundes i tot el que us pogueu imaginar i més per a fer que el vostre terminal sigui únic.

Salut i sort,