Si hi ha una mesura que els turistes facin servir per a calibrar l’amabilitat dels habitants del lloc que estan visitant, aquesta és sense cap mena de dubte la facilitat amb la que reben indicacions per arribar allà on volen.

Estàs perdut enmig del caos. No pots entendre res de cap cartell. El teu mapa no serveix de res. La teva única esperança és posar cara de xai desvalgut i que un o una local s’apiadi de tu i s’esforci en explicar-te cap on has d’anar.

Ara cal dir dues coses.

1. hem trobat molts pocs japonesos que parlin l’anglès.
2. els japonesos i les japoneses no saben indicar-te on has d’anar.

Els japonesos i les japoneses, t’acompanyen fins allà on vols anar.

Ens ha passat ja quatre vegades. La primera va ser un guàrdia de seguretat a una estació de tren i vam pensar que estava cumplint la seva obligació. Però despres ja no ha colat.

Les anécdotes inclouen una depenenta que va deixar la nena petita amb l’àvia mentre ens acompanyava fins el ryokan (que estava mes amagat del que mostrava el mapa); una senyora que no contenta amb indicar-ho amb el seu limitat anglès va emperrar-se en acompanyar-nos fins a un temple (tot i que despres va haver de tornar enrera i que havia de carregar en braços el seu gosset); i una noia amb pinta d’oficinista elegant que al veure que la descripció que feia dels passadissos de l’estació del metro no era prou clara, va acompanyar-nos fins gairebé l’andana.

I tot això acompanyat de somriures i reverències.

Insisteixo: qui critiqui o es foti dels japonesos té un problema amb mi.

Salut i sort,