Us havia dit que ens extranyava no veure massa gent a Tokyo. Be, ja hem trobat les multituds.

Resulta que de dia s’amaguen, probablement en oficines, i surten de nit. Veus parelles d’amigues, colles d’amics, parelles agafades de la mà i grups d’homes tots vestits amb vestits negres i camisa blanca (l’uniforme de l’oficinista) que van a sopar i a prendre unes copes junts.

L’horari habitual d’oficina és de 9 a 5 o 6, però els oficinistes no tornen a casa fins a les 10.

Si de dia l’acumulació d’anuncis lluminosos és impactant, de nit és espectacular. No és estrany que ara posen pantalles gegantines de video: un luminós més de neó no destaca de cap manera.

Queda explicar el concepte multitud a Tokyo. Imagineu el Portal de l’Àngel el primer dissabte de rebaixes. Multipliqueu-ho per quatre i teniu una avinguda de Tokyo a les vuit del vespre. Però a Barcelona només hi ha un Portal de l’Àngel, aquí és un continu. Orientar-se dins l’estació de tren de Shibuya ja de per si es complicat, perquè és enorme i laberíntica, però si li afegeixes aquesta marea humana acabes pregant per trobar una sortida, la que sigui, i després orientar-te a l’aire lliure i donar les voltes que calguin fins trobar el carrer que buscaves.

Salut i sort,