Don José Maria ha tornat a badar boca. I com és costum, ha organitzat un bon enrenou.

M’imagino que, convidat a pronunciar unes paraules davant l’Academia del Vino i a més agraït perquè li hagin atorgat una medalla, ha volgut ser amable i simpàtic, fent costat les seves reivindicacions d’una manera graciosa. Malauradament, només ha fet riure els que havien estat molt generosos en el consum del vi.

Però més enllà de la irresponsabilitat de la bajenada aznariana, hi ha un punt d’interès en les seves declaracions.

I és que jo crec que en un país com cal, l’Administració Pública no hauria d’anar al darrera del ciutadà recordant-li que no ha de beure alcohol abans de conduir, que cal que vesteixi un casc si circula en una motocicleta, o que no s’ha de córrer a l’anar per la carretera.

Aznar s’equivoca (i molt) al ridiculitzar aquestes campanyes de conscienciació. El que l’hauria d’amoinar és la seva necessitat. El fet que la població adulta del país tingui un nivell tant baix de civisme, de respecte pels altres, de responsabilitat, marca un profund fracàs del sistema educatiu i de tota la societat.

I és que si s’ha arribat a haver de pagar costoses campanyes i promoure lleis i dictar reglaments que diguin quina és la mida màxima de les hamburgueses, que no s’ha de fumar en llocs públics, que els papers s’han de deixar dins i no a la vora de les papereres, és que els adults han arribat a ser-ho sense els coneixements desitjables o el seny necessari, i els efectes de tot això tenen conseqüències no només individuals, sinó també caríssimes pel sistema sanitari, per no mentar els morts a les carreteres.

En lloc de bramar perquè els escolars aprenen a comptar en català i no en castellà, o que llegeixin els contes del Monzó en lloc dels poemes de Garcilaso, els polítics haurien de demanar-se quins valors es transmeten als més joves i perquè aquests, encara d’adults, prefereixen oblidar la realitat practicant el botellón abans que no aprofitar-la o canviar-la.

Aleshores no caldria dir-li a ningú com s’ha de comportar i què no ha de fer. I del que diu l’Aznar, se’n riuria molta més gent.

Salut i sort,