Aquest article és ben fàcil. The Fratellis són una banda de bar.
No sé si hi ha una definició rigurosa del que és una banda de bar. Jo he associat sempre el terme, pel que sentia a la ràdio i llegia a les revistes, a bandes com Dr. Feelgood, The Godfathers i tantes d’altres. Rock’n’roll, guitarres elèctriques a tope, una miqueta de blues i lletres clares: birra, nenes i rock’n’roll.
Doncs resulta que hi ha tres escocesos que a l’hora de muntar una banda han decidit fer igual que The Ramones i The Travelling Wylburis, crear una família imaginària, The Fratellis. El seu àlbum de debut és aquest Costello Music que tot i no aportar absolutament res al panorama musical, va tenir força èxit tant al Regne Unit com a iTunes.
The Fratellis toquen tres decibelis per sobre del que a mi m’agrada, però són divertits. Cançons fresques de tres minuts, guitarra, baix i bateria, ritme marcat, vocalista contundent i marxeta al cos. Especialment assenyats per acompanyar una Telecogresca, si és que recordeu el que eren (una bona farra, vaja).
No tenen tant bona premsa com els seus veïns Franz Ferdinand, ni toquen tant bé com ho feien els Dire Straits, ni tenen una cantant tant interessant com la de Texas, però a Glasgow a sortit una altra banda decidida a fer-nos-ho passar bé.
Salut i sort,
The Fratellis
Costello Music
Fallout Records, 2006.
Lo bloc 
Deixa una resposta a Nunuki Cancel·la la resposta