Adéu a dos amics

Ahir vaig estar passejant pel centre i em vaig emportar un doble disgust. Dos dels meus llocs favorits han desaparegut.

El primer és The Clansman, pub escocès del carrer Carassa on a banda de tastar cerveses negres i roges que no acostumes a trobar enlloc més es podien seguir les lligues anglesa i escocesa de futbol i, sobre tot, el rugby internacional. Durant molts anys he començat l’any revisant el calendari del Cinc Nacions (ara són sis) i reservant els dissabtes a la tarda per anar al Clansman. El Kitty O’Shea em queda un pèl lluny i al Michael Collins es genera massa escàndol. The Clansman era un pub petit, en forma de tub i amb una llum càlida i molt tova, que afavoria les converses animades i a cau d’orella.

La història dels principals clans escocesos pintada a les parets, l’exemplar del Metropolitan per a que tothom el pugués agafar, els cambrers de les illes, i tots els aficionats a rugby que ens trobavem any rera any: aquell anglès grassonet amb el cabell blanc, les dues professores d’anglès, les colles de francesos, …

All those moments will be lost in time, like tears in rain.
Blade Runner.

I l’altre amic que ens ha deixat és la Llibreria Tartessos, del carrer Canuda al costat de la plaça Vil·la de Madrid. Era la llibreria ideal per anar a remenar llibres, veure l’exposició fotogràfica, passar una bona estona i deixar-te uns quants bitllets. Sempre tenien posada música clàssica o new age. Havia una època en que era un clàssic passar primer pel carrer Tallers, segurament per Discos Castelló i després anar a Tartessos. El propietari, si no havia cua, em demanava quins eren els compactes que havia comprat. A ell li agradava especialment Philip Glass, Nyman el trobava massa repetitiu i pla.

Les fotos en blanc i negre, el munt de llibres de fotografia i també de cinema, la secció infantil, la taula de llibres de poesia, el moble de llibres de música, la taula de l’entrada amb llibres de filosofia i assaig …

Things we most love from life are the things that fade.
Heaven’s Gate.

Salut i sort,
Ivan.

2 respostes a «Adéu a dos amics»

  1. No em diguis que tant l’un com l’altre han estat substituits per franquícies de fabricants d’entrepans o botiguetes de roba fashion.
    Pena…

  2. […] Tartessos era tot el contrari del que són les llibreries d’avui en dia. Suaument il·luminada, amb parets on es podia veure molta blancor acompanyant els prestatges dels llibres, la parella que la portava posava la música que a ells (i casualment a mi també) els agradava: clàssica, new age, una mica de jazz. Els dies que entrava amb una bossa de Discos Castelló sempre em demanaven què hi portava i sovint comentàvem sobre gustos creuats. […]

Respon a Llibreries | Lo bloc Cancel·la la resposta

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s

A %d bloguers els agrada això: