Avui parlaré d’aquest blog.

Blog sense pretensions, muntat amb el mínim de recursos i al que no li dedico el temps que l’afició voldria, sinó el que les obligacions em deixen. Quan el vaig engegar la meva intenció era practicar desenvolupament de webs i, especialment, agafar una mica de soltura a l’hora d’escriure. El primer objectiu va quedar enterrat de seguida, perquè el temps no dóna per tot, i si em dedicava a experimentar, aprendre i provar havia de treure temps d’altres activitats (estudiar o treballar, principalment) que són més prioritàries.

El segon objectiu crec que s’està complint. Jo portava uns quants anys que només escrivia notes breus i documentació tècnica. O informes d’empresa, que són molt semblants. Els mails que envio a amics i coneguts no els compto. I volia tenir més facilitat en escriure, no ficció, però si de coses més interessants que no la feina, de poder-me enrotllar a gust i sense ser pesat. Tampoc és que et puguis extendre gaire a un blog, que de seguida et fas pesat i sobre tot ho sembles. La gent prefereix llegir cinc articles d’un paràgraf que un de cinc.

O sigui que més que que la gent em llegeixi l’objectiu era escriure jo. No us nego que la meva vanitat n’està molt de les visites que rep Famoses darreres paraules, però continuaré escrivint independentment de si sou tres o trenta, i ho faré en català encara que hagi menys audiència i no aplicaré els coneixements de posicionament a buscadors, perquè el que vull és escriure, no escriure documents de màrqueting I si el que llegiu us alegra un moment o us serveix de res, m’alegraré molt.

De fet, he trobat una tercera utilitat a aquest blog. M’ajuda a superar la meva maleïda mala memòria. És frustrant saber que has escoltat un disc o vist una pel·lícula i no recordar-ne res. Ara si més no puc rellegir-me, però tampoc és ben bé la solució, perquè resulta que quan ho hauria de recordar és quan surt a la conversa, i aleshores l’únic que recordo és haver-ne escrit. És després que ho puc rellegir! Pastilles de fòsfor, on?

O sigui que gràcies per passar per aquí. I si a sobre us llegiu aquestes parrafades, moltes gràcies. Això si, agrairé moltíssim si algú afegeix un comentari i em pot aclarir un dubte: com és que des de mitjans de mes ha augmentat tant l’audiència? Jo no he canviat res, i fins i tot diria que escric menys, o sigui que estic intrigat. Però com podeu veure al gràfic, ara sou uns quants més. Benvinguts els nous.

Salut, sort, i moltes gràcies un cop mes,
Ivan.