Famoses darreres paraules

Avui parlaré d’aquest blog.

visites diàries durant el mes de novembre

Blog sense pretensions, muntat amb el mínim de recursos i al que no li dedico el temps que l’afició voldria, sinó el que les obligacions em deixen. Quan el vaig engegar la meva intenció era practicar desenvolupament de webs i, especialment, agafar una mica de soltura a l’hora d’escriure. El primer objectiu va quedar enterrat de seguida, perquè el temps no dóna per tot, i si em dedicava a experimentar, aprendre i provar havia de treure temps d’altres activitats (estudiar o treballar, principalment) que són més prioritàries.

El segon objectiu crec que s’està complint. Jo portava uns quants anys que només escrivia notes breus i documentació tècnica. O informes d’empresa, que són molt semblants. Els mails que envio a amics i coneguts no els compto. I volia tenir més facilitat en escriure, no ficció, però si de coses més interessants que no la feina, de poder-me enrotllar a gust i sense ser pesat. Tampoc és que et puguis extendre gaire a un blog, que de seguida et fas pesat i sobre tot ho sembles. La gent prefereix llegir cinc articles d’un paràgraf que un de cinc.

O sigui que més que que la gent em llegeixi l’objectiu era escriure jo. No us nego que la meva vanitat n’està molt de les visites que rep Famoses darreres paraules, però continuaré escrivint independentment de si sou tres o trenta, i ho faré en català encara que hagi menys audiència i no aplicaré els coneixements de posicionament a buscadors, perquè el que vull és escriure, no escriure documents de màrqueting I si el que llegiu us alegra un moment o us serveix de res, m’alegraré molt.

De fet, he trobat una tercera utilitat a aquest blog. M’ajuda a superar la meva maleïda mala memòria. És frustrant saber que has escoltat un disc o vist una pel·lícula i no recordar-ne res. Ara si més no puc rellegir-me, però tampoc és ben bé la solució, perquè resulta que quan ho hauria de recordar és quan surt a la conversa, i aleshores l’únic que recordo és haver-ne escrit. És després que ho puc rellegir! Pastilles de fòsfor, on?

O sigui que gràcies per passar per aquí. I si a sobre us llegiu aquestes parrafades, moltes gràcies. Això si, agrairé moltíssim si algú afegeix un comentari i em pot aclarir un dubte: com és que des de mitjans de mes ha augmentat tant l’audiència? Jo no he canviat res, i fins i tot diria que escric menys, o sigui que estic intrigat. Però com podeu veure al gràfic, ara sou uns quants més. Benvinguts els nous.

Salut, sort, i moltes gràcies un cop mes,
Ivan.

Una resposta a “Famoses darreres paraules

  1. Estimat cunyadet,
    (aclariré, pel millor coneixement de l’audiència, que realment l’Ivan i jo no som cunyats, però ens agrada dir-nos així, ves per on):
    tinc la teoria de que algú ha fet públic i oficial que darrera el pseudònim de Nunuki que utilitzo per participar d’aquest blog s’amaga la meva carismàtica i espurnejant persona, que ja de per sí és motiu més que suficient per animar-se a treure el nas per aqui, però que si a sobre afegeixes que acostumes a escriure sobre temes eclèctics i ben triats, amb continguts interessants, opinions assenyades i una expressió correcta i rica, tot plegat dóna per resultat un indret d’internet -mira quin rodolí m’ha sortit-, que val la pena visitar.
    Keep the good work!
    (I jo seguire apareixent de tant en tant, no patiu, audiència.)

Digues la teva!

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s